La Casa del Mar

La Casa del Mar ubicada dins del recinte aeroportuari és tan important per a la història recent pratenca com desconeguda. Creada el 1915 com a seu social militar, pròxima a la platja del Remolar, s’accedia des de la carretera de la Volateria, passant abans per Ca la Morena i Cal Conde, dins del complex militar de l’Aeronàutica Naval. Actualment, la propietat correspon a l’Estat espanyol essent protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

La nevada de 1933 a l’aeròdrom del Prat

La importància de les riuades al llarg de la història del Prat, en certa manera sempre han eclipsat altres agents atmosfèrics. La climatologia soferta al llarg del temps al Prat, pel que fa a les nevades, ha estat un producte sempre admirat per la seva raresa.

Parlar de nevades al Prat, és endinsar-nos en 1962 -el mateix any de les riuades de setembre-, una de les més recordades per l’excepcionalitat. Però, de nevades han hagut diverses i d’anècdotes algunes ben curioses. La història ens ha aportat les dades d’algunes conseqüències de les inusuals nevades. Les alteracions i les vivències dels habitants del Prat formen part del tarannà d’aquesta raresa climatològica.

La nevada de 1933 a mitjans de desembre, va fer que a l’aeròdrom del Prat s’ensorrés un hangar amb 7 aparells. No va causar víctimes, però després dels esforços per treure la neu de la teulada d’altres hangars no van impedir la caiguda d'un barracó destinat a cotxeres, on es situava l’ambulància, un tractor i un auto especial al servei de les hèlices dels avions.

Tota aquesta informació documental es troba registrada pels cossos de bombers de Barcelona. Les notícies d’aquesta nevada van anar més enllà i traspassar fronteres, ja que tres turistes anglesos ordenaren als oficials i pilots militars que les avionetes de la seva propietat estiguessin en un lloc més apropiat i fora dels hangars ensorrats.

Embarcador del Remolar

La zona militar del destacament del Prat respon a un dels episodis històrics més ocults del nostre municipi. La protecció i les directrius militars de les maniobres efectuades en aquesta àrea, han estat dissenyades sota un control de l’Estat espanyol al llarg de la seva pervivència.

Al llarg del segle XIX hi hauran un munt de plets sobre els drets comunals d’aquesta partió del Remolar, on al final d’aquest segle els propietaris particulars aniran guanyant terreny d’una terra que al llarg de la seva història era comunal.

Justament a finals del segle XIX, un cop s’inicià les desamortitzacions als dominics, s’instal·la un nou destacament o zona militar a l’antiga finca de la Volateria. Parlar d’aquest paratge ens pot abocar a reflexionar sobre la Sra. Palmira, que va viure al polvorí militar, però això ja és una altra història. L’Estat espanyol va dissenyar una zona militar que en part encara existeix a l’actualitat, però moltes estructures han anat desapareixen. La construcció d’un polvorí, les diverses dependències, un sistema de drenatge de les aigües per controlar el Remolar i un embarcador, ens indica la complexitat d’aquest territori de caràcter militar. Tot custodià per la 2a. Secció de la 3a. Companyia d'Infanteria de la Comandància de Barcelona, durant la implantació dels carrabiners, sota la responsabilitat de l'Aeronàutica Naval. Des de l'interior del camp militar es podia anar a la rampa d'accés de l'embarcador i al contrari, és a dir, que la idea era poder carregar i descarregar mercaderies en vaixells ràpidament des de la zona militar, ja que allà desembocava la carretera de la Volateria.

Al llarg de la seva existència va ser utilitzat com accés des del mar fins a la zona militar, per part de personatges i militars com de mercaderies i explosius. Potser la seva ubicació al Remolar ha fet que hagi perdurat, malgrat estar fora de la zona militar però dintre del domini de la Comandància de Marina.