24 de març de 2013

Cases d'en Puig, un patrimoni perdut


El 1784 es construïren cinc cases per part d’en Josep Puig i Bou conegudes com a Cases d’en Puig. A l’època es trobaven allunyades del centre administratiu del Prat, on configurava veritablement un propi raval. Habitatges de planta i pis i hort, posseïen un forn de pa comunitari i un pou artesià comunitari. Amb l’adquisició per part de l’Ajuntament del Prat el 2002, modificà completament tota l’estructura, mantenint només part de la façana.

Camí de Cal Serra



El camí de Cal Serra és l’actual vial que des del camí de la Carretera de la Marina passa per la masia de Can Peret de la Serra o Cal Xicomèdia i va en direcció al riu Llobregat. Tradicionalment, aquest vial era d’ús públic i a finals del segle XVIII i el segle XIX havia estat propietat del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1926, aquest terme cedia part de les seves possessions entorn a la masia, passant Can Serra al Prat. Històricament, aquests terrenys que ocupa la masia esmentada fan relació a l’antiga propietat de Provençana, l’Illa de Banyols, essent en època medieval part d’una illa davant el capritx i inundacions del riu Llobregat.

Pere i Paulina, gegants del Prat


En Pere i la Paulina formen part del conjunt de gegants del Prat. El 1980 Joan Sanahuja va proposar a l’ajuntament la construcció d’altres gegants, on serien presentats durant la VII Fira Avícola Raça Prat d’aquest mateix any. Pere i Paulina -en record dels patrons del Prat, sant Pere i sant Pau-, són els encarregats de voltar arreu de Catalunya. El Pere representa les característiques d’un arrosser pratenc i la Paulina una pubilla catalana amb el cistell amb elements com el gall pota blava.

Moment per descobrir i ampliar informació, aquesta tarda i fins el 8 de juny amb l’exposició sobre les figures que formen part del seguici de Festa Major al Cèntric.

17 de març de 2013

Cal Tereseta, patrimoni perdut



La casa del segle XIX coneguda com Cal Tereseta, Can Despujol o Cal Montes del segle XIX va ser enderrocada el 1995 il·legalment. Propietat de la família Ignasi Despujol, famós per ser governador militar, posteriorment, va ser venuda la finca a Ramon Montes, membre de la família fabricant de galetes –Montes-. Els darrers anys, popularment, la torre era coneguda com la Danone pel cartell anunciador d’aquesta marca a la teulada.

Alambí a les masies pratenques


A les cuines de moltes masies del Prat durant l'Edat Mitjana existia un alambí per a destil·lar aigües. Ja que l’aigua era dels pous superficials i no era recomanable el seu ús, s’instaurarà el costum de beure l’aigua del riu, mitjançant les anomenades "pedres suadores", malgrat també els riscos bacteriològics.

16 de març de 2013

Camí de Cal Minguet



La part de l’actual camí de Cal Minguet és un vial que malgrat les modificacions i la propietat privada corresponia a un domini públic per a l’aprofitament de l’Estany de la Ricarda al llarg del segle XIX.
La compra i l’explotació de la partida de la Ricarda va comportar les modificacions de la xarxa viària i la prolongació de vials. El Camí de Cal Minguet del segle XIX naixia d’un vial que sortia de l’antic camí de Cal Gravat i anava en direcció fins al Camí de València. L’ocupació i privatització de l’espai de la Ricarda a inicis del segle XX va fer prolongar el Camí de Cal Minguet, aprofitant alguns trams d’un camí que vorejava l’estany.

La Casa del Mar


La Casa del Mar ubicada dins del recinte aeroportuari és tan important per a la història recent pratenca com desconeguda. Creada el 1915 com a seu social militar, pròxima a la platja del Remolar, s’accedia des de la carretera de la Volateria, passant abans per Ca la Morena i Cal Conde, dins del complex militar de l’Aeronàutica Naval. Actualment, la propietat correspon a l’Estat espanyol essent protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

10 de març de 2013

Camí de les Moreres a la Plana del Galet del Prat


El camí de les Moreres del Galet era un vial del Prat que anava en direcció a Cornellà del Llobregat. La importància d’aquest camí era poder anar als molins fariners de Cornellà a mitjans del segle XIX. Avui dia, el camí es trobaria en el tram del riu entre els dos termes municipals, dessecat a mitjans del segle XX per runes i deixalles de la ciutat de Barcelona, que van aparèixer durant les obres constructives del centre comercial Splau i de l’estadi del RCD Espanyol.

Cal Met Natrus



Cal Met Natrus o Cal Bombet es va construir a la primera meitat del segle XIX al districte de la Bunyola. Situada entre el final del camí de Cal Xeix i el camí de València, correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes amb coberta de dues vessants a la façana principal. Els seus cossos annexos, magatzems, safarejos i el quasi perdut rellotge de sol presenten un temps allunyat de la importància de l’hàbitat en el qual va ser important. Malgrat el seu progressiu deteriorament es troba protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

3 de març de 2013

Can Bou



La masia de Can Bou era una masia de principi del segle XIX, que posseïa una finca de 20 mujades de les mes fèrtils del delta del Llobregat. Tenia la façana esgrafiada i dos rellotges de sol. De gran importància era el seu mur de protecció al voltant de la masia com a salvaguarda davant les continuades riuades; a més de l'era, l'estable i els galliners. L'era estava enrajolada, que permetia batre les mongetes sense polseguera. Els últims propietaris van ser Joan Puig Bosch i Mercè Mestres.
Més enllà d’aspectes polítics, el grup Carrefour s’aprofitava de la legislació vigent, instal·lant el primer hipermercat a Espanya al terme municipal del Prat de Llobregat al 1973. La companyia comercial francesa va escollir els terrenys de Can Bou, destruint la masia de caire senyorial del segle XIX.

Colla del Diables del Prat



El 1983 es va crear la Colla dels Diables del Prat a partir de membres de l’agrupament Anton Vilà. La casualitat va fer que aquest any, una colla de diables de Tarragona contractada per l’ajuntament per a la festa major, no hi poder assistir. És quan un grup d’amics, constituïren la Colla sortint amb gegants i majorets. Formen part d’un patrimoni immaterial del Prat, on la propera Festa Major complirà 30 anys de la seva existència i del gaudiment per als pratencs i pratenques.

Camí de Cal Serra del Prat


El Camí de Cal Serra era un vial d’accés de servitud. Des de l’antiga carretera de la Bunyola era el pas per entrar a la desapareguda masia Cal Serra o Cal Miquelet del Serra, ubicada entorn a la plaça Blanes. L’obertura de l’actual carrer Lleida, malgrat projectat al 1916, no seria fins al 1951 quan es construís. A mitjans de la dècada de 1970, l’ajuntament expropià l’antiga finca de Cal Serra o Cal Miquelet del Serra.