15 d’abril del 2011

Prat, "prats" i altres curiositats

Des del segle X el delta del Llobregat ha estat un territori conreat i aprofitat pels seus recursos. Malauradament, des d’una òptica barcelonina, les propietats feudals anaven creixent, amb la proporció a mode d'onada de donacions i vendes d’un territori d’explotació agrícola i ramadera relativament nou. Des del control de Montjuïc, a partir del seu Castell de Port, i la influencia amb l’estany del Port, al segle XIV es veurà un augment recaptatori als anomenats "prats" i també a l’altre vessant de la muntanya, tocant a l’actual barri del Poble-sec. D'aquesta apropiació, el mot que apareix als documents, fa referència als "prats", d’aquí que alguns historiadors varen confondre aquest topònim amb les terres de l’Hospitalet (Santa Eulàlia de Provençana) i del Prat. Malgrat tot, responien a terrenys de l’actual Zona Franca i la Marina barcelonina en el seu origen. Al 1323, la ramaderia barcelonina estava principalment ubicada al fossar dels jueus, davant les queixes, els consellers de la ciutat de Barcelona promulgaren un ban prohibint la pastura en aquest indret i que entressin a la ciutat, exceptuant “quels maellers pusquen tenir lur bestiar en lo Prat fexuriat et en lo Fossar dels Jueus”. Aquest va ser un al·licient perquè els ramaders barcelonins iniciessin un procés d’acaparament de territori, que en un primer moment significà la colonització de les terres de la Marina barcelonina, més tard Santa Eulàlia de Provençana -inclouent a l'actual terme del Prat- fins a arribar al Remolar (Sant Boi-Viladecans). No tot va ser una expansió consentida, ja que les disputes entre ramaders pratencs i sobretot pagesos prohibiren el pasturatge. Les tanques formarien part del paisatge pratenc, davant la invasió permesa per la ciutat de Barcelona.

La imatge presentada correspon als antics camps de Can Carlets a l'actual Eixample Nord.

14 d’abril del 2011

Proclamació de la II República al Prat

L’hora senyalada va ser les cinc de la tarda, quan el 14 d’abril de 1931, justament després de l’oficialitat de la República Catalana a Barcelona, des de l’Ajuntament del Prat es proclamà la República. El president va ésser Josep Pujol i Capsada, amb la vicepresidència de Jaume Sallés i el secretariat a mans de Tomàs Pujol. La importància sindical i política durant la II República al municipi s’entén a partir de la història de la CNT com es feia ressò al següent cartell: “Conscientes en esta hora suprema, y conocedores de la responsabilidad que ante el proletariado tenemos, os hacemos este llamamiento para que, comprendiéndolo todos por igual, aunamos nuestros esfuerzos en el seno de la Confederación Nacional del Trabajo, organismo que por sus tácticas de acción directa, por sus principios básicos, por los hombres que la informan, y por la seriedad que pone en la lucha merece la confianza del proletariado [...]”.




A Barcelona es va produir la vaga de la Telefònica el 6 de juliol de 1931, al Prat es patiria els conflictes de la Seda i al camp. A llarg de la II República es va fer patent, la repressió exercida tant per l’ajuntament com per les forces policials del municipi, als que defensaven la llibertat de reunió. La mentalitat governativa va comportar que la lliure associació del sindicat estigués prohibida, ja que les esperances i il·lusions dels llibertaris anaven més enllà del simple republicanisme. A les diverses reunions formalitzades, com a la celebrada l’1 de maig de 1931, es feien l’entrega dels manifest de les concentracions. En aquest cas varen entregar a l’alcalde un resum de la primera reunió feta durant la II República: les conclusions de la convocatòria varen ser la proclamació de 6 hores de treball, expropiació del clergat, l’abolició de la pena de mort, el servei militar voluntari, l’amnistia a pròfugs i desertors i el desarmament de totes les institucions que van estar al costat de la monarquia, policia i guàrdia civil.




Detall del cartell del concert republicà convocat el divendres 15 d’abril de 2011 a les 20 hores al Cafè de l’Artesa del Prat (http://joves.cat/images/21983t/images/21983). A més, aquest 14 d'abril ens garanteixen un espectacle de colors, sabors i olors.

12 d’abril del 2011

Agafant la història de la Raça Prat

Malgrat la crisi econòmica actual, encara avui dia, la indústria és la base principal del municipi. L’activitat agrícola ha quedat al marge d'aquest procés iniciat a principis del segle XX. La gran acceptació social dels productes de l’horta deltaica, ha permès que encara es gaudeixi de les hortalisses i del conjunt de capons, galls i gallines coneguts com Raça Prat, o popularment com pota blava. L’aviram conegut com Raça Prat presenta una coloració en el seu plomatge perdiuat, la cresta amb 5 o 6 puntes i les cuixes lliures de plomes i allargades amb un color blau pissarrós. La dedicació i esforç de la granja avícola Colominas i dels pagesos a principis del segle XX ha propiciat que la raça arribi als nostres dies. Aquesta fotografia mostra un fragment de l’escultura de Francisco López Hernández en homenatge a l’aviram de la Raça Prat ubicada al 2006, a tocar a la Torre Balcells, davant del carrer Pamplona. Malauradament, la història de la Raça Prat s’escriu a partir de la dècada de 1930, i pinzellades de finals del segle XIX. Però, la documentació escrita ens parla de les masies del segle XVIII amb capons del Prat, que ja els venien a la ciutat de Barcelona. Ànecs, oques, galls dindis, capons, galls i gallines són present en els lloguers de les terres i cases, com mostra de la identitat i respecte al propietari. Durant els segles XVIII-XIX els obsequis i regals d’aquests animals va ser una pràctica recurrent i molt apreciada pels masovers deltaics. Anècdotes vàries, però ja com a curiositat, els documents ens parla que ja els francesos que varen estar al Prat a inicis del segle XIX durant la guerra del francès, es varen apropiar de l’aviram pratenc. La història de la Raça Prat s’ha d’explicar a partir dels seus orígens com característica del territori no només com a la denominació genèrica determinada al 1987 per la Generalitat de Catalunya.

10 d’abril del 2011

Tendals de mar

Projectes, avantprojectes i estudis diversos sobre el pla d’ordenació del litoral pratenc varen inciar-se al 1903, quan l’enginyer Federico Armenter ja va voler crear una dàrsena a l’alçada de Can Tunis fins al terreny de la desembocadura del Riu Llobregat. Però no va ser fins al 1909, quan es realitzà un ambiciós projecte d’urbanització a la zona de Can Tunis fins al Prat de Llobregat. La presència del paludisme al front marítim marcarà una despreocupació per part de les autoritats municipals. Les nostres traces d’història, en moltes ocasions han estat condicionades per la pressió urbanística o capritxos d’un destí per la ciutat de Barcelona. Des de 1920, les platges de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat varen ser considerades d’utilitat pública, i per ho tant annexionades al municipi de Barcelona, dins de la Zona Franca, al 1924. Per l’obertura de la carretera fins a la platja al 1930, i l’augment de residus a les platges de Barcelona, es va intentar crear a prop de l’aeròdrom de la Volateria un balneari. Això responia a que durant la dècada de 1920, s’instal·lava petits tendals i casetes itinerants a les platges pratenques; principalment, al sector militar a la zona de la Casa de Mar fins a la pineda de Can Camins. La pretensió de crear un balneari només era pels estius -sol·licitada per Ramón Pló i Ricardo Rodríguez-, amb la idea de fer negoci davant la construcció de casetes, dutxes, lavabos, etc. i en aquest cas tendals amb taules i cadires.

Cal dir que era un pràctica que a finals de la dècada de 1920 havia proliferat per part de barcelonins que s’instal·laven de forma -il·legal- al Prat. Aquest projecte esmentat era conegut com "Baños de Mar", que va ser dissenyat a tocar a l’aeròdrom i de l’Aeronàutica Naval. Davant la negativa, dos anys més tard, es va intentar crear un nou balneari a la platja anomenant-lo en aquests moments "Baños El Paraiso", entre el Remolar i la caserna dels carrabiners. Però en aquest cas, l’oposició d’Eusebi Bertrand va impedir la seva realització. Al 1933, la instal·lació d’un hotel-restaurant-bar a la Casa del Mar va fer proliferar tendals a la platja durant l’estiu. Fins i tot havien autobusos que anaven fins a les noves dependències lúdiques. Les oficines estaven situades al carrer Ganduxer al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Els tendals –de mar- varen proliferar a les platges del Prat durant els inicis de la dècada de 1930, però l’oposició d’Eusebi Bertrand a les seves terres va fer desplaçar el turisme fins a la zona militar. També la negativa d'aquest turisme tant a prop de l’aeròdrom va ocasionar problemes per als militars enclavats i sobretot amb la Comandància Marítima. Durant la Guerra Civil, aquest turisme va desaparèixer i més tard durant el franquisme amb la creació del nou aeroport i la zona militaritzada del Remolar va trencar les aspiracions estivals de molts barcelonins. El topònim “tendal” -entorn a la ciutat de Barcelona- té un origen documentat al voltant de 1860. A finals del segle XVIII hi ha les primeres pràctiques de cases de banys de mar a la platja de la Barceloneta, però a mitjans del segle XIX els banys de la Barceloneta i de l’Astillero varen fer proliferar una nova activitat lúdica. Era crear casetes amb rodes i tendals per a protegir-se del sol. Pràctica que es va anant desplaçant a les platges de l’Alt Maresme, i que a la dècada de 1930 era una realitat al Prat.

9 d’abril del 2011

Pescadors i/o barraquistes a les platges del Prat (segle XV)

El fenomen del barraquisme va ser un procés important a finals del segle XIX fins a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona al 1992. Però més enllà, d’un moment puntual de la nostra història més recent, les barraques es troben documentades al llarg de l’època medieval. A inicis del segle XV, el litoral pratenc que pertanyia a Santa Eulàlia de Provençana –actualment de l’Hospitalet de Llobregat- hi havia la presència de barraques. Existí un camí d’accés que anava paral·lel al riu en direcció a aquest nucli de barraques, que es trobava ben a prop de la desembocadura. Aquests barraquistes eren pescadors, persones que treballaven els joncs de les marines i gent desafavorida lluny de la realitat vilatana del Prat. Residien i treballaven en aquest sector de la Bunyola, que actualment es troba dins de l’ampliació del Port de Barcelona, al Moll Prat. La imatge presentada mostra un cobertís a l'antiga llera del Riu del Llobregat al Polígon Industrial Pratenc -com a conseqüència del conreu periurbà, de caràcter il·legal, abans de la desviació del riu-.

3 d’abril del 2011

Lo Llobregat de les Flors: Pinzellada d'un petit homenatge

Els nostres racons urbans formen part de la història més recent. També els detalls que se’ns escapa a vegades amaguen secrets, i altres moments són part de la nostra ignorància o no saber el què. L’arrapament de les rajoles a diverses façanes al llarg del carrer Ferran Puig, amb una intenció moratòria, contradiu amb el petit homenatge fet a Narcís Baiges. A la vivenda del carrer Ferran Puig núm. 77 edificada al 1919, conserva el rètol format per rajoles amb el següent missatge: “A Narcís Baiges. Director de “Lo Llobregat de les Flors” (1942-1967). Els veïns del carrer on tu visqueres s’adhereixen al teu homenatge. El Prat, juny 1967”. Actualment, com a anècdota existeix un carrer dedicat a Narcís Baiges al barri de la Barceloneta. Lo Llobregat de les Flors, malgrat ser una unió de dues societats, a la nostra població presenta el seu origen al 1873, de forma no oficial, ja que posteriorment Les Flors va ser fundada al 1891 i Lo Llobregat al 1892. Les penúries de la Guerra Civil espanyola, amb l’aturada del cant coral, al 1942 diferents membres de les dues entitats corals es reuneixen per cantar caramelles i crear l’anomenat cor del Narcís, amb el director Narcís Baiges. Més tard, als anys 1948-1949 es decideix fusionar les dues societats corals: Les Flors i El Llobregat; per això al 27 de setembre de 1951, coincidint amb la festa dels copadrons pratencs, es crea Lo Llobregat de les Flors, davant la direcció de Narcís Baiges i amb la presidència de Guzmán Fibla. Actualment, la Societat Coral Recreativa Lo Llobregat de les Flors està ubicada al carrer Sant Boi núm. 34.