16 d’abril del 2012

Divorci al Prat del 1400

Al llarg dels segles XIV i XV la documentació històrica sobre el Prat ens parla de primun vivere, que fa referència a les pensions sempre alimentàries assignades a mares vídues. Amb les unions matrimonials registrades a la parròquia santboiana, en molts casos els contractes o capítols matrimonials fan menció a discussions familiars, demostrant que estaven a l’ordre del dia.

No només eren pactes entre la parella o el matrimoni, ja que hi han casos de separació entre els pares i el fill hereu –on ja casat era impossible la convivència dins del mateix mas-. Però, a l’estiu de l’any 1400 a fi de tenir pau i concòrdia, Guillem i Maria Viader del Prat de Sant Boi decideixen la seva separació. A partir d’aquest fet és possible una aproximació històrica al mas Viader ubicat a l’actual Ribera en l’antiga jurisdicció de Sant Boi.

Les reparticions de les pertinences de la família ens menciona una riquesa agrícola impressionant, amb tres masos i terres diverses a Sant Boi. Destaca que Guillem Viader es quedés expressament tot el mobiliari a més de draps, utensilis de casa, bestiar i esclaus, a excepció d’un que estava fugit. Els dos juraren per Déu i els evangelis, amb la mà de cadascú d’ells corporalment tocats, que les seves possessions esmentades en la llista de pertinences eren estrictament seves sota càstig o multa. No només la documentació ens demostra les riqueses o pobresa de la pagesia al segle XV, si no les representacions o juraments en el segellament d’un pacte o renúncia.

3 d’abril del 2012

Cal Saboia, prostíbul pratenc

Al llarg dels segles XVI-XVII hi han denúncies d’alguns pagesos pratencs als diversos bisbes, acusant als seus veïns de les immoralitats com la bruixeria, l’adulteri o la prostitució.

Parlar de prostíbul al Prat a l’actualitat és fer referència a l’actual Top Models, però ben conegut, a mitjans del segle XX, és la casa de pagès reconvertida coneguda com a Cal Saboia. Ubicada entre l’avinguda Anselm Clavé i el carrer Ignasi Iglesias, justament a l’entrada o sortida d’una vila, va fer trontollar l’ordre moral pratenc. Com a Bar Saboia des de 1931 estava registrat com a prostíbul. Les dones que hi treballaven eren de fora de la vila pratenca, essent molt famosa la denominada “la Mallorquina” que va arribar la seva repercussió i popularitat fins a la menció a diverses cites eclesiàstiques.

Durant la II República, moltes reunions clandestines escollien el prostíbul per la seva discreció on va ser un lloc de reunió per excel·lència; però ja a la Guerra Civil el grup anarquista del Prat es posicionà en contra i seria clausurat per exercir la prostitució i el joc.

Un cop acabada la guerra el franquisme, on ja proliferaven aquests centres a la capital de Barcelona, Cal Saboia obriria les portes fins al tancament al 1956, amb la prohibició oficial de la prostitució, malgrat que va perdurar fins a inicis de la dècada de 1960. Sectors conservadors i catòlics es posicionaren en contra del local on l’afluència de públic tant dels pratencs com barcelonins era impressionant. Sobretot va provocar molt aldarull el problema de les infeccions, i van ser molts sanitaris que avisaven dels contagis. La seva publicitat en els primers moments com a Café-Bar Dancin Saboya oferia “Servicio esmerado. Abierto día y noche”.

1 d’abril del 2012

Pistolerisme al Prat (1919-1923)

El pistolerisme ha estat considerat un fenomen de confrontament entre la patronal i el proletariat. Més enllà de la ciutat de Barcelona que va aglutinar els majors incidents, a les poblacions d’entorn a la gran capital també patiren les repercussions i pressions d’un policia organitzada pel Govern Civil.

Al 1920, va ser enviada a la vial del Prat un cos policial per al control dels diferents obrers que s’anaven instal·lant al municipi. Principalment, el pistolerisme es va donar entre els anys 1919 i 1923, davant l’augment de l’afiliació de treballadors al sindicat de la CNT. L’anomenada Federació Patronal, a més de les pressions a polítics, finançava una onada d’atemptats contra els quadres sindicals i obrers. Per la manca de garanties constitucionals, va passar a ser quotidià les tortures, les persecucions, els desterraments i l’aplicació de lleis de fugues als militants anarcosindicalistes. La vila del Prat al 1920 tenia una mica més de 3.500 habitants.

Josep Marín, marxador pratenc

Ara fa 30 anys que el pratenc Josep Marín guanyaria el segon campionat d’Espanya de marxa atlètica a Saragossa; el primer al 1980 al Prat. Josep Marín Sospedra nascut al 1950 al Prat de Llobregat ha estat un dels principals atletes de marxa atlètica de l’estat espanyol. Va mantenir una gran rivalitat amb un altre pratenc, Jordi Llopart.

Aconseguiria ser subcampió del món al 1983 en 50 km marxa, on el mateix any a València va arribar a la plusmarca mundial de 3 h 40 min 46 s. Va participar als Jocs Olímpics de Moscú al 1980, i al campionat europeu d’Atenes de 1982 essent primer en 20 km marxa i segon al 50 km marxa. A la Copa del Món de marxa de l’Illa de Man va ser primer en 20 km marxa. També participà als Jocs Olímpics de Seúl al 1988 i a Barcelona al 1992. Ha entrenat als campions viladecanencs marxadors Valentí Massana i David Márquez. Actualment, és el responsable de la Real Federación Española de Atletisme del sector de marxa atlètica.