28 de febrer de 2012

Disset de Setembre

El 15 de setembre de 1976 es presentava un llibre del Dr. Jaume Codina titulat Resum d'Història d'El Prat. En aquest homenatge a la història pratenca, es manifestava que la intenció de la publicació era que el "nostre poble, la seva terra i la seva gent a fi que coneixent-los millor els estimis més [...] No et deixis emmetzinar per l'odi". Hi han impressions sobre el territori deltaic, que van ser recurrents al llarg de la història, en aquest moment també es recordaren de les paraules del geògraf Joan Vilà i Valentí: "El Prat està atacat avui per terra, mar i aire. El Prat és el municipi més expropiat de tot l'Estat espanyol".


Entre 1845 i 1903, l'Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i el Prat, amb la intenció d'evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l'Ajuntament del Prat decidia informar a la població sobre la problemàtica del desviament del riu Llobregat. Si hi han dates per recordar al Prat, una seria sense cap mena de dubte el Disset de Setembre de 1976, quan entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra el desviament del riu.


Al 1991, s’inaugura la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana. Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Finalment, el Ministeri de Medi Ambient espanyol va adjudicar al març del 2001 les obres del desviament del riu, finalitzant al setembre del 2004, enmig d’una gran controvèrsia ja que es desplaçava la sortida al mar de 2,5 quilòmetres al sud. Anteriorment, el juny del 2004 el Tribunal Suprem va declarar nul el projecte de desviament atenent a un defecte de forma.

25 de febrer de 2012

Aeroport del Prat i masies de l'Albufera

Malauradament, en certes ocasions la nostra història més recent és conseqüència de l'impacte de grans infraestructures. Des de finals del segle XIX per la posició estratègica del Prat, aquest ha patit la constant inclusió dins de grans projectes.

El districte desconegut de l'Albufera ha estat ocupat per la zona aeroportuària, malgrat que les primeres mencions històriques dels segles X i XI fan referència a aquest territori vulnerable però vinculat al braç més antic del Riu Llobregat: l'Estany del Remolar. Actualment la historiografia més recent ha encaminat molts estudis en analitzar projectes no finalitzats, en el cas del Prat seria un cas diferent per la gran quantitat d'intencions i propostes per al territori deltaic.

Durant la dècada de 1930, una de les primeres masies a ser derruïda per l’ampliació de l’aeroport va ser Cal Rosset. Les masies enderrocades l’any 1965 pel creixement de les dependències aeroportuàries van ser Cal Bitxuelo, Cal Camps Rodons, Cal Cargolí, Cal Falgar i Ca l’Esquerrà. En la dècada dels setanta, l’aeroport va ordenar la demolició de Cal Silet i Cal Molas. Més tard ja a l’any 1990 van ser ensorrades Cal Caset i Cal Menut; i les últimes que van patir les conseqüències de l’aeroport va ser Cal Mariano al 2002, i ja al 2003 Cal Xeix, Can Camins i Cal Llísera.

20 de febrer de 2012

Cal Saio, entre pisos i irregularitats


Cal Saio era una masia del segle XIX construïda amb pedres, majoritàriament de Montjuïc. La seva extensió de terreny amb 166 mujades va fer-li patir un procés constant d’afectació des de mitjans del segle XIX per l'augment urbanístic del Prat.

El 20 de febrer de 1974, Cal Saio era enderrocada per la construcció de pisos i d’un polígon industrial. Els terrenys que ocupava la masia del segle XIX es situava entre els actuals carrers de Gaiter del Llobregat, Carretera de la Marina, Pare Andreu de Palma i l’avinguda de la Verge Montserrat. Més tard, ja a l’estiu de 1974 el ple celebrat a l’Ajuntament del Prat es denunciava les irregularitats del procés, ja que anteriorment a l’enderroc ja s’havien concedit llicències d’obres, malgrat existia una comissió investigadora. Es sol·licitava els dictàmens del Col·legi Oficial d’Arquitectes, a la Comissió Provincial de Serveis Tècnics i del Servei d’Inspecció i assessorament de les corporacions locals. A més, es denunciava que alguns regidors formaven part de la comissió permanent per urbanitzar aquest sector del Prat.

19 de febrer de 2012

Guerra dels dos Peres: indefensió i tribut al Prat

Al llarg de la història les diferents guerres de l’edat mitjana, per al territori pratenc gairebé sempre ha tingut una conseqüència econòmica. La Guerra dels dos Peres va ser un enfrontament entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella entre els anys 1356 i 1375. D’aquest conflicte personal entre Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, abans de la formalització de la pau, s’obligava als prohoms santboians a fortificar la vila amb valls i murs. Això, condicionava a l’antic Prat de Sant Boi, ja que l’aïllament i la indefensió que havien de conviure els pratencs era total.

Amb tot aquest panorama, i per la importància estratègica de la vila de Sant Boi, les naus castellanes des de la costa pratenca s’instal·laren i remuntaren el riu Llobregat com a acte de fortalesa. Des d’una posició des de la desembocadura del riu amb naus col·locades al llarg de la isolada platja pratenca, remuntaren el Llobregat fins al mateix indret santboià.

El patiment vingué després quan es devia de pagar la contribució a la guerra en defensa de Catalunya. S’augmentà l’increment del tribut, ja que cada llar havia de pagar 10 sous. El Prat de Sant Boi eren un total de 39 llars.

14 de febrer de 2012

El Prat: entre presidents i prínceps (1980)

Entre els mesos d’abril i maig de 1980 es finalitzaren les obres de l’escola Josep Tarradellas. El dia 18 d’abril, el president de la Generalitat de Catalunya visitava el complex escolar pratenc que en aquell moment es situava en el carrer de la Carretera de la Marina i el carrer Misse Casamada –antic propietari de Cal Saio-.

El centre escolar va ocupar un total de 2.000 metres quadrats amb la configuració d’unes 40 aules per a un total d’uns 1.200 alumnes. Però, anteriorment, al 1978, ja havien inaugurat 8 aules. El president va ser rebut per les autoritats locals, la delegada del Ministerio de Educación y Ciencia i altres representacions. Va col·laborar amb l’aportació econòmica de mig milió de pessetes i va donar un trofeu per a la celebració d’un torneig escolar que portaria el seu nom.

Després de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament del Prat, se li va entregar un exemplar d’un llibret del Dr. Jaume Codina, amb el títol Un quadern escolar pratenc del segle XVIII i una medalla commemorativa del XXV aniversari de la fundació d’Amics d’El Prat. Per la proximitat amb el col·legi Prínceps d’Espanya, el president de la Generalitat va declarar en clau d’humor que al Prat estaven rodejats de presidents i prínceps.

5 de febrer de 2012

Grup Infantil Sant Cosme, des de 1971

La sort de la incipient història del barri de Sant Cosme és que a vegades pot relacionar-se amb els seus habitants, però també amb les seves entitats. L’associació Grup Infantil Sant Cosme va ser registrada uns dies després de la festivitat del barri a l’any 2000, essent una citació oficial, no pas una menció a la seva tradició i història que va més enllà.

Actualment, la seu es troba ubicada al carrer Riu Ebre s/n, des d’on es treballa per la inclusió social dels infants i joves des de 1971. Essent una associació sense ànim de lucre el seu camí ens endinsa a la seva labor social i educativa. És ben explicatiu quan manifesten que els valors humans que inspiren la seva tasca són la Utopia, la Solidaritat, La Iniciativa i la Felicitat. El seu camí paral·lel a la continua remodelació del barri, fa que les relacions per garantir el moment evolutiu de l’indret sempre han estat en continua transformació. La seva importància li va fer participar a inicis de la dècada de 1980 al Consell Municipal de la Joventut.

El Centro Sociocultural 801, el Centre d'Esplai Quia, l’Associació de Veïns i Veïnes Sant Cosme i Sant Damià i el Grup Infantil Sant Cosme formen part de la Coordinadora de Temps Lliure del Barri de Sant Cosme.

En certes ocasions alguns camins d’algunes associacions es troben relacionades amb la nostra arquitectura, demostrant la petjada d’un temps passat, com és en aquest cas l’antiga ubicació del Grup Infantil Sant Cosme a la seva parròquia.

La nevada de 1796 al Prat

Les riuades que ha sofert el Prat de Llobregat gairebé, des de la seva creació com a nucli consolidat al segle X, han estat documentades, si més no, les més rellevants. Parlar de nevades ja és una altra cosa, del segle XX es troben registrades totes, més enllà d’aquest hi han notícies disperses i indirectes.

Després de la Guerra Gran (1793-1795) o la Guerra dels Pirineus, hi haurà un episodi de males collites a les terres deltaiques fent creixent els aldarulls i les queixes contra els diversos impostos. Al 1796 després d’episodis climatològics sense novetats, al març, patirien una forta nevada entorn a la ciutat de Barcelona. A l’igual que avui dia, la collita dels camps pratencs reberen la major conseqüència de les gelades, sobretot al districte de la Ribera.

L’episodi de neu al llarg de març de 1796 va ser de tres nevades en un període de set dies: “Y diu que las Oliveras se esquexàbant, las brancas se trencàban, y diu que moltas se moriren, y diu que per tota bora de Riu amunt ben pocas ne quedàran”.

2 de febrer de 2012

La nevada de 1933 a l’aeròdrom del Prat

La importància de les riuades al llarg de la història del Prat, en certa manera sempre han eclipsat altres agents atmosfèrics. La climatologia soferta al llarg del temps al Prat, pel que fa a les nevades, ha estat un producte sempre admirat per la seva raresa.

Parlar de nevades al Prat, és endinsar-nos en 1962 -el mateix any de les riuades de setembre-, una de les més recordades per l’excepcionalitat. Però, de nevades han hagut diverses i d’anècdotes algunes ben curioses. La història ens ha aportat les dades d’algunes conseqüències de les inusuals nevades. Les alteracions i les vivències dels habitants del Prat formen part del tarannà d’aquesta raresa climatològica.

La nevada de 1933 a mitjans de desembre, va fer que a l’aeròdrom del Prat s’ensorrés un hangar amb 7 aparells. No va causar víctimes, però després dels esforços per treure la neu de la teulada d’altres hangars no van impedir la caiguda d'un barracó destinat a cotxeres, on es situava l’ambulància, un tractor i un auto especial al servei de les hèlices dels avions.

Tota aquesta informació documental es troba registrada pels cossos de bombers de Barcelona. Les notícies d’aquesta nevada van anar més enllà i traspassar fronteres, ja que tres turistes anglesos ordenaren als oficials i pilots militars que les avionetes de la seva propietat estiguessin en un lloc més apropiat i fora dels hangars ensorrats.

1 de febrer de 2012

Els guals o passos del riu Llobregat. Pràctica permesa fins a 1857

L’escassa documentació històrica sobre el creuament del riu Llobregat a l’Edat Mitjana, es resumeix amb el pas de la barca. El seu naixement al 1327 en el districte de la Ribera era un condicionant per transportar les mercaderies deltaiques a la ciutat de Barcelona. Però, molts pratencs davant les tarifes abusives per transportar el bestiar, van continuar una pràctica recurrent des de l’origen del territori pratenc al segle X.

Hi han indicis dels ramaders barcelonins que feien pasturar el seu bestiar des del segle XI als aiguamolls de la Bunyola principalment, i a l’Albufera un segle posterior. El pas pel Cap del Riu -desembocadura del Llobregat-, a l’igual que per l’estany del Remolar, era possible en diferents moments de l’any. Desconeixem les seves dificultats i mecanismes per travessar el riu en aquests indrets, però coneixem la seva arribada a bon port.

La pràctica recurrent d’aquestes accions i el creuament del riu per zones no permeses, va comportar les queixes de molts pagesos que veien afectades les seves collites pel pas del bestiar i carros, principalment al sector de la Ribera. Finalment, a mitjans de l’any 1857 es prohibiria els guals per creuar el riu Llobregat.