Més enllà de les descripcions científiques de les trombes marines, sobre aquestes
mena de tornats, hi han casos ben documentats a la nostra costa pratenca. Però,
una societat hereva de l’època medieval amb una mentalitat en creences diverses
va crear al Prat diferents mites i opinions sobre aquests agents atmosfèrics al
llarg del segle XIX i inici del segle XX. Les trombes o mànegues, són uns
tornats que es formen sobre la superfície de l’aigua, que a vegades quan s’aproximen
a la costa s’esvaeixen.
Al 1896, hi ha una dada sobre la concepció sobre les trombes d’aigua que van
ser presents al litoral. Per l’existència d’aquest tornats entre les platges del
Prat i de Castelldefels, els pagesos armats amb els fusells disparaven contra
aquests, perquè creien que així es podien desfer. En poblacions entorn a la
ciutat de Barcelona, els pagesos armats amb les falç sortien dels seus hàbitats
mentre recitaven una mena d’oracions "màgiques" i el mossèn feia conjurs. Al
Prat, era bastant comú en època moderna els exorcismes per prevenir les plagues
i les males collites. Tant la utilització de la falç com del fusell es creia que
podien tallar els núvols i frenar la tromba marina.