31 de juliol del 2011

Festa de la Instal·lació de Maria al Prat (1851). Processó de rogativa o tradició

La guerra dels matiners, també coneguda com la segona guerra carlina (1846-1849), va ser una guerra civil emmarcada en el conflicte per la corona d'Espanya, i que de ben segur el Prat ja coneixia les penúries per l'anterior guerra carlina o guerra del francès. Anteriorment, el Prat va esdevenir camp de batalla, ja que van passar els principals exèrcits dels dos bàndols -liberal i carlí- i les destrosses van comportar la desolació al poble del Prat. Després d'aquest episodi entremig, abans d'arribar a la tercera guerra carlina (1872-1876), a l'estiu de 1851 el Prat va recuperar una tradició, coneguda com la Festa de la Instal·lació de Maria, baix títol de la Cort.

Aquell dia 24 d’agost de 1851, des del matí de l’església parroquial es va realitzar una processó amb el convit als responsables de les diverses administracions municipals i el jovent amb destrals, segurament pel caràcter agrícola i lluitador de la pagesia pratenca. Moltes xicotes anaven vestides en blanc amb mant de color blau cel i una corona de flors.

Les causes i conseqüències de la guerra patida principalment eren per la combinació de la crisi agrària per les males collites, i per la crisi del tèxtil, provocant una oposició a les lleves militars abusives. Va ser per aquesta raó, que les plegaries estaven encaminades a demanar a la verge la millora de les collites, ja sigui per la guerra com per les riuades.

Les nenes que anaven vestides com ja hem comentat, entorn a unes 15 nenes, portaven cadascuna un jeroglífic de la lletania lauretana a les mans. Davant del jovent anaven unes quatre dones, anomenades camaristes de la gran Reina de l’Univers, amb torxes enceses, acompanyades del mossèn i de les autoritats consistorials, entonant l’Ave maris stella. Tota la processó s’encaminava a les afores del poble on estava la imatge, ricament adornada, però desconeixement el punt assenyalat. Quan es va arribar, es va entonar la Salve, i algunes dones la varen portar en tabernacle passejant-la per tot el poble, finalment es va retornar a l’església per fer les cantades i sermons per a la verge davant els seus fidels.

Ja per la tarda, va haver-hi un Solemne Rosari amb música i explicació de misteris. “... visitad y haced la corte a la gran reina que acaba de tomar posesión de vuestro fértil y frondoso país, como también de vuestros corazones, y no dudo que, prosiguiendo con tan noble comportamiento, prenda en vuestro interior el fuego del amor divino, y que el fruto de vuestras oraciones pronto se derrame sobre vuestro suelo, como también sobre los demás pueblos del litoral”.

17 de juliol del 2011

Escola de la Papelera. Records passats d'una part de la infantesa pratenca

Una de les curiositats del Prat és que molts edificis parlen per si mateixos. La càrrega històrica de molts d'ells s'incrementen a partir de tota l'aportació de records i historietes dels diferents pratencs i pratenques que gaudiren de les seves estructures. Avui dia, queda com un edifici abandonat a l'espera; malgrat tot, semblaria més una residècia enigmàtica que una antiga escola, i encara menys una escola vinculada a la Papelera Española.

L’escolarització pratenca es va esdevenir al segle XVIII, arribant el primer mestre al 1724. La industrialització també va condicionar i reforçar l’ensenyament, ja que molts pagesos no podien enviar els seus fills a l’escola perquè la mà d’obra al camp era més important que l’aprenentatge.

L’escola de la Papelera es troba ubicada al carrer Nicolás Urgoiti núm. 40-44, a l’antiga finca del Mas Amigó i a tocar amb l’antic escorxador abans d’instal·lar-se la fàbrica paperera. Aquest va ser construït al 1877, en un punt estratègic ja que era l’antic camí del Pont que es dirigia cap a la ciutat de Barcelona. Fins i tot, l’antic i desaparegut camí de la Barca passava quasi per davant. Recordem que la Papelera Española va ser construïda al nostre municipi entre 1917 i 1919, i aquesta casa era una torre residencial projectada dins de la reorganització urbanística d’aquest sector per part de Josep Flaquer. Tot canvià, fins que al setembre de 1930 s’inicià el procés de canviar l’habitatge per una escola de nois per als fills dels treballadors de la fàbrica. Aquest recinte transformat en una escola va ser dirigida per Jesús Ortí i Martí. El carrer que puja en direcció nord, cap a l’actual Eixample Nord està dedicada a la seva persona.

L’acomiadament d’un treballador també comportaria la pèrdua de la plaça del seu fill a l’escola, malgrat que hi ha un índex molt baix d’aquests casos. Fins al 1983, l’Escola funcionà. L’edifici constava de dues plantes per a l’ensenyament amb un total de 80 places. L’escola no tenia biblioteca ni menjador i el jardí era utilitzat com a pati amb un cobert reutilitzat com a gimnàs.

La torre residencial va passà a escola, el seu jardí a pati per a la canalla, i avui dia l’edifici espera una millor fortuna que l’antiga fàbrica. L’edifici està protegit per l’ajuntament al seu catàleg, també el seu entorn, com l’arbre de l’entrada ple de records de la infantesa de molt pratencs.

10 de juliol del 2011

El Club Marítim Prat: una història pendent

A finals de la dècada de 1960, el Club Natació de Barcelona, era l’entitat pionera que aglutinava el major nombre de patins de vela. Però també hi eren el Club Natació Badalona, el Club Nàutic Sant Pol de Mar, el Club Nàutic Masnou, el Club Nàutic Calafell, el Club Nàutic Lloret de Mar i el Club Nàutic del Prat.

Malgrat tot, al Prat hi han notícies documentades de les llargues travessies amb rústics catamarans, que es feien des del Club Nàutic de Barcelona remuntant el Riu Llobregat als anys 30. També és ben curiós, però una realitat, que a finals dels anys 60 el Saló Nàutic Internacional feia una demostració de regates a l'Estany del Remolar, per promocionar les possibilitats del yachting lleuger.

Del Club Nàutic del Prat es recorda sobretot que a inicis dels anys 70 fins a la mort del dictador Franco, es celebrava el trofeu Samaranch, com a reconeixement del pas per la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports de Juan Antonio Samaranch.

Però va ser l’intent de diferenciar-se de l’antic Club Nàutic del Prat, que es va fundar el Club Marítim Prat a finals de la dècada de 1970 –oficialment al 1982-. Amb una intenció de caire esportiu en pesca, patinatge, vela i moto nàutica. Curiositats de la vida, a l’igual que a la dècada de 1950, quan la Colònia Casanovas, va ser acusada de ser un focus de barraquisme i van procedir al seu enderrocament, el Club Marítim també va estar acusat del mateix, davant l’amenaça de no poder evacuar les aigües residuals.

La seva ja antiga seu estava dintre de la zona no urbanitzable, a unes passes l’actual CRAM, aquest classificat dins de zona urbanitzable no programada, és a dir, dintre del límit del sistema general aeroportuari. Per tot això, el Club Marítim Prat ha perdurat, les seves instal·lacions, fins aquests dies ja que actualment ha passat a la nova seu del Centre Municipal de Vela.

Actualment, l’èxit estarà garantit dins de la nova seu que és el Centre Municipal de Vela. Però, on quedà tot aquest patrimoni immaterial? I de la memòria històrica dels seus socis?, on queden les anècdotes fins arribar aquest punt?. Ara és el moment, de poder registrar aquesta efímera història i recollir els testimonis dels patiments, vivències i tot allò que és susceptible d’esfumar-se o de ser oblidat davant la memòria fràgil de l’ésser humà. Encara queda reconstruir la seva història.