El Riu Llobregat sempre ha estat una mena de frontera, en aquest cas també va servir per marcar els dos bàndols. Al juliol de 1839, el comandant del cos Leonardo de Santiago Rotalde, partidari d’Isabel II, amb l’exèrcit a l’Hospitalet va anar a trobar a l’enemic a l’altra banda del riu. En aquesta campanya, el va trobar al Pas de la Barca del Prat. Malauradament, es va topar amb els carlistes del famós Llarg de Copons. Malgrat la superioritat carlina, les tropes lleials van fer una càrrega de cavalleria amb 14 cavalls del setè lleuger, protegits per 20 mossos d’esquadra i la ronda volant de Sant Feliu de Llobregat.
El resultat va ser 11 morts de l’enemic, i 33 ferits, segons els pratencs, deixant armament al camp deltaic escampat. La rèplica posterior va consistir a l’atac per part dels carlins d’un gran exèrcit d’homes –segons la crònica 1200-, fent atrinxerar-se al bàndol enemic a un casalot hospitalenc, i posteriorment la retirada al Prat davant el no avançament carlí. Més tard, amb el reforç de la cavalleria de l’esquadró de llancers de la milícia nacional de Barcelona, sota les ordres de comandament de Nicolás Mendoza, va perseguir als carlins pels camps pratencs.
Les pèrdues de la facció espanyola van ser tres ferits de la ronda de Sant Feliu i dos cavalls del setè. Hi varen anar voluntaris de l’Hospitalet i de Cornellà a defensar al bàndol espanyol lleial. Els del Prat, no assistiren a reforçar cap bàndol, només per a la recollida del material. El part d’aquell dia, ja quasi al final de la guerra, 18 de juliol de 1839, va ser realitzat al nou lloc de comandament de les tropes espanyoles: la Barca del Prat.
Continuació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada