El Prat de Llobregat com a municipi està en deute amb diverses persones, però si hi ha una família que destacaria aquesta seria els Bertrand. La protecció del seu terreny ha provocat un cert distanciament amb els pratencs i pratenques, però les transformacions i el pas del temps a les seves possessions són ben visibles. L’aïllament ha provocat errors històrics en quant a les mencions de les diferents cases que es troben, el desconeixement dels seus arquitectes, les estructures que integren l’espai, així com les relacions amb les noves famílies que han contribuït al creixement patrimonial del municipi.
Deixant de banda els problemes actuals amb la nova Granja la Ricarda, els treballs a l’antiga granja es van iniciar al 1909, amb la intenció de produir llet per abastir el mercat. Ja al 1911 amb ple funcionament i davant el problema de la xarxa viària, la família Bertrand inicià un procés de condicionament del territori. Malgrat tot, la presència d’aiguamolls feia inviable el farratge per a les vaques.
Per aquests motius, els contactes de l’Instituto Agrícola Catalán de San Isidro amb Eusebi Bertrand i Serra va afavorir les indicacions agropecuaris de l’àrea. A l’estiu de 1915 va crear un petit ferrocarril, que travessava integrament la seva finca. La intenció era poder transportar les terres per poder incentivar el trencament de les maresmes i així iniciar les tasques agrícoles. La peculiaritat d’aquest ferrocarril era que basant-se en vagons a l’estil miner, posseïen un desplaçament lateral pel buidatge de les terres. Els sediments en un primer moment eren recollits vora al mar, però la necessitat d’argiles va afavorir el buidatge a tocar al canal de la Bunyola. Això, era obligatori davant els precaris vials que existien en aquest districte.
Cal dir sobre els Bertrand, que les anècdotes i els rumors contradiuen la història familiar al nostre municipi, a falta d’un anàlisi històric de rigor.
7 comentaris:
Interesant ¡¡¡
Lo millor en Blogs històrics, molt recomanable!! Felicitats company!!
Llàstima que no en tinguis una fotografia de l'època.
Una família realment interessant i que caldria estudiar a fons.
El que resulta curiós, és com una família burgesa decideix instal·lar-se per construir una vaqueria al Prat, i molt més als terrenys on ho fan.
Felicitats.
Els terrenys es situaven entre dos grans propietaris, a l'Albufera en Jaume Casanovas i a la Bunyola a tocar amb la Marina de l'Hospitalet en Ferran Puig. L'espai de la Ricarda era el més impracticable i el que necessitava més inversió. La proximitat amb la ciutat de Barcelona va fer molt per arriscar-se i intentar agafar el mercat de la llet. Malgrat al Prat hagueren diverses vaqueries la sorprenent producció i la maquinària van contribuir al creixement econòmic familiar d'uns Bertrand del sector tèxtil. Merci
Per cert, parlant del "carrilet" de can Bertrand. El meu pare sempre m'ha dit que encara es conserven fragments de les vies d'aquest carrilet. Un dia li vaig dir que "on?" i em va portar al camí de València: just on ara hi ha un mirador d'avions elevat, prop d'aquell conjunt de palmeres petites, els camps del davant, les estaques que fan de tanca... són fragments de la via del carrilet. Si no saps on vull dir, t'hi acompanyo i t'ho mires. Realment semblen vies de "carrilet"...
Hola Benjamí,
coneixia les restes fèrries d'aquest indret, però és veritat que mai l'he relacionat amb el carrilet que passa per allà mateix. Però potser ens apropem i les mirem amb deteniment. Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada