Cases d'en Puig, un patrimoni perdut

El 1784 es construïren cinc cases per part d’en Josep Puig i Bou conegudes com a Cases d’en Puig. A l’època es trobaven allunyades del centre administratiu del Prat, on configurava veritablement un propi raval. Habitatges de planta i pis i hort, posseïen un forn de pa comunitari i un pou artesià comunitari. Amb l’adquisició per part de l’Ajuntament del Prat el 2002, modificà completament tota l’estructura, mantenint només part de la façana.

Camí de Cal Serra

El camí de Cal Serra és l’actual vial que des del camí de la Carretera de la Marina passa per la masia de Can Peret de la Serra o Cal Xicomèdia i va en direcció al riu Llobregat. Tradicionalment, aquest vial era d’ús públic i a finals del segle XVIII i el segle XIX havia estat propietat del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1926, aquest terme cedia part de les seves possessions entorn a la masia, passant Can Serra al Prat. Històricament, aquests terrenys que ocupa la masia esmentada fan relació a l’antiga propietat de Provençana, l’Illa de Banyols, essent en època medieval part d’una illa davant el capritx i inundacions del riu Llobregat.

Pere i Paulina, gegants del Prat

En Pere i la Paulina formen part del conjunt de gegants del Prat. El 1980 Joan Sanahuja va proposar a l’ajuntament la construcció d’altres gegants, on serien presentats durant la VII Fira Avícola Raça Prat d’aquest mateix any. Pere i Paulina -en record dels patrons del Prat, sant Pere i sant Pau-, són els encarregats de voltar arreu de Catalunya. El Pere representa les característiques d’un arrosser pratenc i la Paulina una pubilla catalana amb el cistell amb elements com el gall pota blava.

Moment per descobrir i ampliar informació, aquesta tarda i fins el 8 de juny amb l’exposició sobre les figures que formen part del seguici de Festa Major al Cèntric.

http://www.patrimonicultural.elprat.cat/rss_detall/_H4QS29qxa73iC08S7D4Ztw8nG4cxjGN1M-ulhtstYRNgubd5mxdNSuCSID-FJ6J4dcjNZJDhKO2ZQIMoyQcGFQ

Cal Tereseta, patrimoni perdut

La casa del segle XIX coneguda com Cal Tereseta, Can Despujol o Cal Montes del segle XIX va ser enderrocada el 1995 il·legalment. Propietat de la família Ignasi Despujol, famós per ser governador militar, posteriorment, va ser venuda la finca a Ramon Montes, membre de la família fabricant de galetes –Montes-. Els darrers anys, popularment, la torre era coneguda com la Danone pel cartell anunciador d’aquesta marca a la teulada.

Alambí a les masies pratenques

A les cuines de moltes masies del Prat durant l'Edat Mitjana existia un alambí per a destil·lar aigües. Ja que l’aigua era dels pous superficials i no era recomanable el seu ús, s’instaurarà el costum de beure l’aigua del riu, mitjançant les anomenades "pedres suadores", malgrat també els riscos bacteriològics.

Camí de Cal Minguet

La part de l’actual camí de Cal Minguet és un vial que malgrat les modificacions i la propietat privada corresponia a un domini públic per a l’aprofitament de l’Estany de la Ricarda al llarg del segle XIX.

La compra i l’explotació de la partida de la Ricarda va comportar les modificacions de la xarxa viària i la prolongació de vials. El Camí de Cal Minguet del segle XIX naixia d’un vial que sortia de l’antic camí de Cal Gravat i anava en direcció fins al Camí de València. L’ocupació i privatització de l’espai de la Ricarda a inicis del segle XX va fer prolongar el Camí de Cal Minguet, aprofitant alguns trams d’un camí que vorejava l’estany.

La Casa del Mar

La Casa del Mar ubicada dins del recinte aeroportuari és tan important per a la història recent pratenca com desconeguda. Creada el 1915 com a seu social militar, pròxima a la platja del Remolar, s’accedia des de la carretera de la Volateria, passant abans per Ca la Morena i Cal Conde, dins del complex militar de l’Aeronàutica Naval. Actualment, la propietat correspon a l’Estat espanyol essent protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

Camí de les Moreres a la Plana del Galet del Prat

El camí de les Moreres del Galet era un vial del Prat que anava en direcció a Cornellà del Llobregat. La importància d’aquest camí era poder anar als molins fariners de Cornellà a mitjans del segle XIX. Avui dia, el camí es trobaria en el tram del riu entre els dos termes municipals, dessecat a mitjans del segle XX per runes i deixalles de la ciutat de Barcelona, que van aparèixer durant les obres constructives del centre comercial Splau i de l’estadi del RCD Espanyol.

Cal Met Natrus

Cal Met Natrus o Cal Bombet es va construir a la primera meitat del segle XIX al districte de la Bunyola. Situada entre el final del camí de Cal Xeix i el camí de València, correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes amb coberta de dues vessants a la façana principal. Els seus cossos annexos, magatzems, safarejos i el quasi perdut rellotge de sol presenten un temps allunyat de la importància de l’hàbitat en el qual va ser important. Malgrat el seu progressiu deteriorament es troba protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

Can Bou

La masia de Can Bou era una masia de principi del segle XIX, que posseïa una finca de 20 mujades de les mes fèrtils del delta del Llobregat. Tenia la façana esgrafiada i dos rellotges de sol. De gran importància era el seu mur de protecció al voltant de la masia com a salvaguarda davant les continuades riuades; a més de l'era, l'estable i els galliners. L'era estava enrajolada, que permetia batre les mongetes sense polseguera. Els últims propietaris van ser Joan Puig Bosch i Mercè Mestres.

Més enllà d’aspectes polítics, el grup Carrefour s’aprofitava de la legislació vigent, instal·lant el primer hipermercat a Espanya al terme municipal del Prat de Llobregat al 1973. La companyia comercial francesa va escollir els terrenys de Can Bou, destruint la masia de caire senyorial del segle XIX.

Colla del Diables del Prat

El 1983 es va crear la Colla dels Diables del Prat a partir de membres de l’agrupament Anton Vilà. La casualitat va fer que aquest any, una colla de diables de Tarragona contractada per l’ajuntament per a la festa major, no hi poder assistir. És quan un grup d’amics, constituïren la Colla sortint amb gegants i majorets. Formen part d’un patrimoni immaterial del Prat, on la propera Festa Major complirà 30 anys de la seva existència i del gaudiment per als pratencs i pratenques.

Camí de Cal Serra del Prat

El Camí de Cal Serra era un vial d’accés de servitud. Des de l’antiga carretera de la Bunyola era el pas per entrar a la desapareguda masia Cal Serra o Cal Miquelet del Serra, ubicada entorn a la plaça Blanes. L’obertura de l’actual carrer Lleida, malgrat projectat al 1916, no seria fins al 1951 quan es construís. A mitjans de la dècada de 1970, l’ajuntament expropià l’antiga finca de Cal Serra o Cal Miquelet del Serra.

"Mercadillo" o "el Jueves" a Sant Cosme

Anar a comprar dies com avui al “Mercadillo” ha estat una tradició molt pratenca, tan que també és conegut com “el Jueves”. Des d’inicis del segle XX es celebrava a la plaça de la Vila, després a mitjans d’aquest segle es celebraria a l’avinguda Verge Montserrat a tocar al Casal de Cultura. I més tard al costat de l’actual CAP Ramona Via a la mateixa avinguda. Al 1969 s’estudiaria passar-ho al nou barri de Sant Cosme que fins a dia d’avui forma part d’una tradició, del que pugui gaudir, anar al mercat al matí del dijous.

El Pollo del Prat

El Pollo forma part del bestiari de foc de la Colla de Diables del Prat. Construït en fibra de vidre per l’escultor Ramon Aumedes del taller de Granollers Sarandaca, representa un gall pota blava amb una alçada de 3,20 metres i 3,50 m de llargària, a més de 21 punts dobles de foc. El seu bateig de foc va ser al Pratifoc de 1991.

Camí de la Ribera del Prat

El camí de la Ribera del Prat correspon a un vial d’època medieval en direcció a Sant Boi de Llobregat. Des d’aquesta població va ser anomenat camí del Prat de Sant Boi fins al segle XVI amb la independència parroquial del poble del Prat. Com la majoria de camins ha sofert grans transformacions, la intenció de la seva creació era ser el pas des del nucli de masies que estava a l’actual plaça de la Vila passant per les grans masies del districte de la Ribera. Actualment, el Parc Agrari del Baix Llobregat conserva la trama d’aquest camí existent al segle XIX.

Camí del Salí

El Camí del Salí corresponia a un camí tradicional del sector de l’Albufera. Rep el nom del topònim Salines que entre els segles XVIII i XIX s’aprofitava la sal d’aquesta zona. Actualment, amb la remodelació de la zona de la platja s’ha renombrat com a Carretera de la Platja.

Can Carlets, patrimoni perdut

Can Carlets era una masia d’inicis del segle XX, amb dos vessants que donen aigües a les façanes laterals. La seva elevació amb 12 graons per precaució per les riuades, també indicava el suposat aprofitament d’una masia més antiga. Va ser enderrocada a petició del centre comercial Carrefour el 2004.

El perdut Centre Autonomista

Imatge extreta de:

http://ruta.elpratllibertari.cat/centre-autonomista/

El Centre Autonomista del Prat, conegut com la Sala d’en Bou, va ser la seu del Centre Artesà creat el 1882. Tenia teatre per 250 persones-, cafè, sala ball (reunions, conferències, xerrades). Dissolt l’any 1924 per negar-se a fer estatuts en castellà i pel fet de la ballada de sardanes a la plaça. L’any 1930 es crearia allà el Casal Català, on al 1935 es dissolt i passaria a ser la seu d’ERC. Un cop acabada la guerra el franquisme el rebatejarà com a Cafè Español i l’ocuparà l’associació eclesiàstica dels Pares Família fins als anys seixanta en que es construeix l’actual entitat bancària. 

El joc de la "correa" al Prat

Imatge extreta de:

http://www.xtec.cat/centres/e3007233/WEB%20COMENIUS/WEB%20CATALA/CATALUNYA/jocs%20tradicionals.htm

El joc de la corretja o “correa” és un joc tradicional arreu de Catalunya, principalment de les Terres de l’Ebre. Durant les dècades de 1970 i 1980, al Prat es va practicar una modalitat d’aquest joc. Consistia en amargar una corretja per part d’una persona, on la resta l’havien de descobrir. La persona que havia descobert la corretja podia perseguir a les diferents persones donant els cops de corretja al cul fins a una zona de salvaguarda.

L'Estany de la Ricarda

L’Estany de la Ricarda correspon a un antic braç del riu Llobregat on desembocava l’anomenat Riu Mort d’època medieval. Presenta uns 800 m de longitud, per 100 m d’amplada màxima i uns 4 metres de profunditat. Actualment, l’Estany de la Ricarda és propietat privada.