18 de novembre de 2011

L’església de Sant Cosme i Sant Damià. Parròquia obrera

En ocasions, la importància del patrimoni arquitectònic del Prat rau en la seva pròpia història que emmagatzema, més enllà d’una riquesa cultural. La parròquia de Sant Cosme i Sant Damià, correspon a un edifici d’obra vista combinant una teulada metàl·lica vermella amb grans finestrals.

A part del seu valor com a estructura, el paper desenvolupat durant la dècada de 1970 és d’una importància cabdal per entendre el moviment de lluita al terme del Prat. Franco-Vaticà i Estat-Església, les relacions eren estretes, però les reunions dintre dels espais eclesiàstics estaven no admeses, però havia un pacte per no efectuar accions policials dintre del propi edifici. Potser aquesta permissivitat, va fer que les reivindicacions dels pratencs en moments puntuals convertís a l’església de Sant Cosme i Sant Damià en espai de lluita i convertir-la en peça cabdal per entendre la realitat, malgrat passar inadvertida avui dia.

Al novembre de 1973, uns 400 obrers de La Seda es van tancar voluntàriament a l’església pel conflicte laboral que patien. Finalment, el desallotjament de l’església va resultar voluntari, previ acord amb la policia.

La vaga general del 5 de desembre de 1974, amb la detenció de 24 persones del Baix Llobregat, dels quals tres eren del Prat, es va redactar un manifest de recolzament. Dirigit a l’alcalde del Prat, a part de diverses entitats pratenques, l’església de Sant Cosme es sumà.

A inicis de 1976 -amb més de 12.000 aturats al Prat-, unes 4.000 persones es reuniren en assemblea a l’església per la falta d’empreses i pel tancament de unes 56 a la comarca. Posteriorment, hagué una manifestació pels carrers del Prat. També en aquest any, un total de 1.500 veïns de Sant Cosme reunits a la parròquia, van reclamar vivendes dignes i definitives. A més, a l’igual que els pratencs del nucli urbà, els veïns del barri de Sant Cosme es sumaren a les queixes per les molèsties dels avions.

A vegades, el patrimoni arquitectònic i la memòria es recolzen per entendre la pròpia realitat històrica. Una memòria històrica ben explicada pel barri de Sant Cosme sobre la seva església, a l’espera de transformar-se en Història i no pas un espai de memòria que ja ho és.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

m´agraada la seva estructura ¡¡

aliD ha dit...

Es muy interesante! dan ganas de investigar que truculencias se han dado en esta relación Franco-Vaticano y como han afectado a nuestro Prat.

Yo por mi parte voy a visitar el edificio otra vez y me lo miraré con ojos mas de arquitecta.

Gracias!

Jordi Ramos ha dit...

Hola,
les relacions del Vaticà amb Franco van passar per diferents fases, des de la Guerra Civil fins a la culminació i bona relació amb el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona a l'any 1952. Els contactes amb l'església de l'estat espanyol ja eren una altra cosa, com tots sabem. L'afectació al Prat, és com en totes les Unidades Vecinales de Absorción, junt amb el barri de Cinco Rosas a Sant Boi o Pomar a Badalona. Els diferents barris creats pel franquisme, dins del Ministeri de Vivenda van tenir un procés de construcció eclesiàstica bastant semblants. Un passeig per les diferents barriades creades sota el règim franquista, poden demostrar les similituds. Però com no podia ser d'una altra manera, Sant Cosme havia d'ésser diferent. La seva caraterística està en relació amb la seva creació, ja que les vivendes en el seu origen havien de ser "provisionals". Els rastres deixats a la seva estructura arquitectònica mostren les relacions amb el barri.
Espero les apreciacions des d'una òptica arquitectònica.
Mercis pels comentaris.