30 de novembre de 2011

El Prat “loch algun tant perilós de moros”

Les mencions o els adjectius al Prat, com la majoria de pobles, ha passat per diverses fases sempre en consonància amb el moment històric viscut. La primera meitat del segle XVI hagué diversos propietaris pratencs que es negaren a pagar els diferents impostos exigint que formaven part de Sant Boi. La intenció era poder aplaçar el deute davant les saquejades dels pirates a les nostres costes pratenques. No només s’efectuaven robatoris, algunes cases i masies eren cremades amb captures de persones i sobretot infants.

El mètode utilitzat pels pirates, que procedien principalment del nord d’Àfrica, era sempre el mateix davant l’oferiment de la vegetació alta existent a les illes de la desembocadura del Riu Llobregat. Des d’aquí, assaltaven els vaixells que entraven o sortien del Port de Barcelona.

El Prat era considerat “loch algun tant perilós de moros”. Molts nens pratencs van ser capturats pels pirates, alguns tornaren i altres es deixaven la vida en el míser esforç de remar a les embarcacions. A la majoria de casos les noies no tornaren, i altres pagant el rescat regressarien al Prat.

Pel control de les autoritats barcelonines al Cap de Riu, tot es desplaçà cap al Remolar. Territori de senyors, així fou, un paratge ric de pesca i de caça d’aus aquàtiques, sense oblidar-nos de la important indústria d’explotació de la sal instal·lada.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt interessant.
Al Prat es va fer, fa uns mesos, una exposició sobre Pirates a la Mediterrània i hauria estat interessant fer alguna al·lusió a les incursions pirates al Llobregat.

Gràcies,

Maria