14 de febrer de 2011

L'aigua del Llevant

El barri incipient i peculiar del Llevant ha estat vinculat a l’expansió urbanística del municipi i dels problemes que derivaren de l’apropiació de l’espai. La formalització de l’indret va fer que els individus que varen viure part dels anys 80, patissin les inundacions per la precarietat de les canalitzacions subterrànies en aquells moments. Patiment per un costat, però diversions per la canalla que gaudia pels carrers del Llevant amb l’aigua, tapant moltes vegades part del clavegueram per mantenir aquest patrimoni efímer.
Històricament, l’augment urbanístic aprovat per l’alcalde Josep Monés, al primer quart del segle XX, dissenyava un pla d’expansió del nucli urbà. Malgrat que també incorporava la zona del Llevant, no va ser fins al 1951, amb l’obertura del carrer Lleida, ampliant la urbanització cap a la Marina i la Bunyola que s’iniciavà un procés fins a la seva complerta racionalització de l’espai. Amb l’augment desmesurat de vivendes entorn a la plaça Blanes, a mitjans dels 80 augmentà la circulació entorn al carrer Lleida i la Bunyola. La millora de la plaça Constitució va fer proliferar la completa urbanització de l’indret. La zona del Llevant ha vist proliferar l’avituallament dels serveis; amb l’eliminació de l’horta existent a la zona de l’Estruch, va fer que les zones urbanes s’inundessin amb més facilitat. Actualment, l’interessant recorregut per un passat recent, com al passatge Pablo Picasso, veient els locals amb la protecció de tanques, per salvar-se de les petites inundacions, mostra les debilitats d'una societat que ha vist prosperar els seus interessos. A partir d’una filera de totxanes o les guies per posar la planxa de fusta, evidencien un pas de la història que ja no té sentit però que fossilitzen una part de la nostra història més recent. L'itinerari presentat i l'advertiment dels locals que es varen protegir que encara resten, ens endinsen a una problemàtica recent, salvaguardada per les actuacions urbanístiques amb la incorporació d'un clavegueram necessari. L'aigua del Llevant és part de la nostra història més recent, però també són les memòries individuals que marquen part d'una història d'un barri en augment, com a identitari i singular.