15 d’abril de 2011

Prat, "prats" i altres curiositats

Des del segle X el delta del Llobregat ha estat un territori conreat i aprofitat pels seus recursos. Malauradament, des d’una òptica barcelonina, les propietats feudals anaven creixent, amb la proporció a mode d'onada de donacions i vendes d’un territori d’explotació agrícola i ramadera relativament nou. Des del control de Montjuïc, a partir del seu Castell de Port, i la influencia amb l’estany del Port, al segle XIV es veurà un augment recaptatori als anomenats "prats" i també a l’altre vessant de la muntanya, tocant a l’actual barri del Poble-sec. D'aquesta apropiació, el mot que apareix als documents, fa referència als "prats", d’aquí que alguns historiadors varen confondre aquest topònim amb les terres de l’Hospitalet (Santa Eulàlia de Provençana) i del Prat. Malgrat tot, responien a terrenys de l’actual Zona Franca i la Marina barcelonina en el seu origen. Al 1323, la ramaderia barcelonina estava principalment ubicada al fossar dels jueus, davant les queixes, els consellers de la ciutat de Barcelona promulgaren un ban prohibint la pastura en aquest indret i que entressin a la ciutat, exceptuant “quels maellers pusquen tenir lur bestiar en lo Prat fexuriat et en lo Fossar dels Jueus”. Aquest va ser un al·licient perquè els ramaders barcelonins iniciessin un procés d’acaparament de territori, que en un primer moment significà la colonització de les terres de la Marina barcelonina, més tard Santa Eulàlia de Provençana -inclouent a l'actual terme del Prat- fins a arribar al Remolar (Sant Boi-Viladecans). No tot va ser una expansió consentida, ja que les disputes entre ramaders pratencs i sobretot pagesos prohibiren el pasturatge. Les tanques formarien part del paisatge pratenc, davant la invasió permesa per la ciutat de Barcelona.

La imatge presentada correspon als antics camps de Can Carlets a l'actual Eixample Nord.