12 d’abril de 2011

Agafant la història de la Raça Prat

Malgrat la crisi econòmica actual, encara avui dia, la indústria és la base principal del municipi. L’activitat agrícola ha quedat al marge d'aquest procés iniciat a principis del segle XX. La gran acceptació social dels productes de l’horta deltaica, ha permès que encara es gaudeixi de les hortalisses i del conjunt de capons, galls i gallines coneguts com Raça Prat, o popularment com pota blava. L’aviram conegut com Raça Prat presenta una coloració en el seu plomatge perdiuat, la cresta amb 5 o 6 puntes i les cuixes lliures de plomes i allargades amb un color blau pissarrós. La dedicació i esforç de la granja avícola Colominas i dels pagesos a principis del segle XX ha propiciat que la raça arribi als nostres dies. Aquesta fotografia mostra un fragment de l’escultura de Francisco López Hernández en homenatge a l’aviram de la Raça Prat ubicada al 2006, a tocar a la Torre Balcells, davant del carrer Pamplona. Malauradament, la història de la Raça Prat s’escriu a partir de la dècada de 1930, i pinzellades de finals del segle XIX. Però, la documentació escrita ens parla de les masies del segle XVIII amb capons del Prat, que ja els venien a la ciutat de Barcelona. Ànecs, oques, galls dindis, capons, galls i gallines són present en els lloguers de les terres i cases, com mostra de la identitat i respecte al propietari. Durant els segles XVIII-XIX els obsequis i regals d’aquests animals va ser una pràctica recurrent i molt apreciada pels masovers deltaics. Anècdotes vàries, però ja com a curiositat, els documents ens parla que ja els francesos que varen estar al Prat a inicis del segle XIX durant la guerra del francès, es varen apropiar de l’aviram pratenc. La història de la Raça Prat s’ha d’explicar a partir dels seus orígens com característica del territori no només com a la denominació genèrica determinada al 1987 per la Generalitat de Catalunya.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Y a mí de qué me suenan esas manos?