15 maig de 2011

Coronel Sanfeliu: una història pratenca internacional

Els capritxos de la història fan rellevants diferents racons de la nostra ciutat. El naixement de Jaume Sanfeliu i Codina al Prat l’1 de novembre de 1839, és una d’aquestes singularitats que atorguen al municipi una part de la història més internacional del militar pratenc.
Jaume Sanfeliu va ingressar a l’exèrcit com a soldat voluntari amb 19 anys. Un any més tard a l’Havana va ascendir a cap segon. Al 1861 s’embarcà al batalló que estava destinar a format part de la brigada expedicionària per a l’actual República Dominicana, on les seves maniobres li varen concedir la creu honorífica de María Isabel Luisa.
A la primavera de 1862 es va embarcar per a l’expedició cap a Mèxic, tornant al cap d’uns mesos a l’Havana. Després va ascendir a sergent primer al 1863, i a l’estiu va sortir amb el batalló de campanya cap a Santo Domingo, trobant-se en diverses accions i a la presa dels forts de Santiago de los Caballeros -resistint al conegut fort de San Luís-. Sota les ordres del general Gándara, va participar a l’ocupació de diferents poblacions importants (San Cristóbal, Río Jara, Doña Ana) i a les lluites de Río Jaime i en els de Palmar de la Fundación, Guana del Paya, Guayaba de Barcés i la possessió de Baní. També va participar a la conducció de l’acció de Neyra i va sortir després en la divisió expedicionària de Montecristi, sota les ordres del general Primo de Rivera, i a les de Laguna Verde, Laguna del Rincón i els forts de Puerto Plata. En aquestes maniobres va caure malalt i va marxar a recuperar-se a l’illa de Cuba.
A inicis de 1864 es va incorporar al batalló Montecristi, al servei de la campanya, però a finals d’aquest any i perquè havia complert la seva estança militar va ésser retornat a Espanya. Per aquest motiu, va ser destinat al batalló provincial de Tarragona i després al regiment de Toledo, passant de guarnició a Barcelona. Al 1869 va ser destinat al regiment d’infanteria de Sevilla, però després va passar a l’exèrcit d’Ultramar amb el batalló de voluntaris caçadors de Barcelona. A Cuba va participar contra les captures de material bèl·lic i diferents reses. Moltes operacions li van valdre l’obtenció de grau de capità i la declaració de benemèrit de la pàtria. Posteriorment, li varen atorgar la creu vermella del mèrit militar de primera classe. A la zona de Santa Gertrudis a Cuba, va resultar amb dos contusions d’arma blanca, però es va poder beneficiar de l’enemic d’un canó i una bandera insurrecta, a més de matar en combat a mariners que es destinaven a embarcar amb els generals insurrectes.
Pels seus mèrits de guerra va ser portat al batalló de caçadors de Pizarro, que es trobava a Puerto Príncipe. Més tard, va passar a Nuevitas amb l’objecte de protegir els torreons de la part est, organitzant la contraguerrila a les ordres del coronel Armiñán, causant moltes víctimes dels insurrectes d'aquesta zona.
Al 1874 va ser l’encarregat de l’organització de la contraguerrilla denominada Gíbaros, passant al batalló de voluntaris catalans. Les ferides de diferents accions li van permetre estar sis meses de llicència a Espanya. Tornant a Cuba, va ser ascendit a tinent coronel, després de diferents campanyes, però el recreuament de les seves ferides anteriors li van fer retornar a la península al 1876, quedant reemplaçat a Catalunya, i després al regiment d’infanteria de Burgos. Destacat a Tremp va ser sota el comandament militar, però va ser destinant finalment a l’exèrcit de Cuba.
Al 1879 va desenvolupar la subinspecció dels batallons de dipòsit de Catalunya, a més del càrrec de comandament militar de Terrassa. Després passaria a la Seu d’Urgell, i més tard a Reus. Destinat a l’exèrcit de Filipines, va ser governador del cinquè districte de Mindanao. Al 1888 es va retirar, a viure a Sant Martí de Provençals, morint al 1899. A Barcelona en el carrer on va viure, l’antic carrer Méndez Núñez, al 16 d’agost de 1927 li varen atorgar el seu nom, que es troba ubicat al districte de Sant Martí, al barri del Clot. Va ser nombrat fill emèrit i predilecte de Sant Martí de Provençals morint al 1899 a Barcelona.
Per altra banda, la imatge presentada fa referència a l'escultura o monument al Coronel Sanfeliu. Va ser durant la transició democrática, al 1976, quan va ser encarregada a Manuel Àlvarez una escultura com a reconeixement de la ciutat davant ésser el pratenc que de més alta graduació militar de tota la historia.