26 de maig de 2011

Les Illes -segle XVI-

El Prat és un municipi en constant transformació. Han hagut de tantes, que durant un temps, a part de l’Illa de Banyols, existiren diferent illots a la desembocadura del Llobregat. Un topònim que ha desaparegut de tot l’ambient pratenc, és el d’aquesta zona, anomenat Les Illes. Lògicament durant el segle XVI, era un lloc d’hàbitat o refugi de pescadors d’aquesta part de la Bunyola. Però, no hem de pensar que hi hagué només terra, ja que estava colonitzada per la vegetació del litoral, a més d’espècies foranies d’arbres no deltaics. Tot per condicionar un espai quasi paradisíac. La majoria dels seus habitants procedien de la Provençana (L’Hospitalet de Llobregat) i de la mateixa ciutat de Barcelona. Des d’inicis del segle XIV coneixem l’existència per travessar l’Illa de Banyols en barca, tan lògic seria pensar que no ens ha arribat documentació sobre el transport a aquest illots ocupats. El que és molt probable, és que ja a inicis del segle XVI aquests illots estaven quasi consolidats com a terra ferma, amb la presència d’una vegetació important, a més d’entrar a la circulació administrativa de vendes i compres de terreny.
Ben conegut per la documentació és l’intent per part d’homes armats d’agafar els recursos vegetals d’aquest territori al 1570. Els pescadors davant el pànic de veure als homes armats no varen impedir la seva empresa. Va consistir a la tala d’arbres per a la seva utilització com a llenya. Tot aquest conflicte, era per un tema de propietat. Les continuades avingudes del riu, a cada estació desdibuixaven el sector de Les Illes, això feia difícil esbrinar els verdaders propietaris. Els que no ho eren de ben segur eren els pescadors.
Malgrat que un segle posterior -segle XVII- coneixem l’existència d’una illa prop de la Farola, que estava cultivada, a la Bunyola del segle XVI hagueren dues illes, i la més petita tenia 7 mujades d’extensió amb gran presència de vegetació. Una mujada estava formada per 4.896,5 metres quadrats.
A finals del segle XVII no hi ha cap notícia d’aquest territori aïllat. Hi han episodis de vaixells pirates africans a les costes pratenques, que són el temor dels pagesos pratencs davant els saquejos continuats. Indubtablement, els mariners coneixien molt bé les costes i les seves possibilitats. Els mariners, principalment de Barcelona, al segle XVI utilitzaven instruments per conèixer el calats dels indrets propers a les costes, davant les possibilitats que oferia el fons marí i per evitar ensurts. Des del segle XV es coneix la fondària del Port de Barcelona, cartografiada per a la construcció de molls. El creixement iniciat des de finals del segle XV de la platja barcelonina a llevant, va anant erosionat la costa a ponent del port. Hi ha informació relativa a les temibles barres de sorres interiors dins del port de Barcelona, no eliminades fins al segle XIX. No coneixem la profunditat de la costa pratenca, immediata al Riu Llobregat, fins a finals del segle XIX, amb treballs hidrogràfics importants.

2 comentaris:

cataplus ha dit...

Molt interessant el tema de la vida als deltes. Suposo que va lligat aquest escrit amb l'anterior. Es interressant ressenyar que les baralles per les terres i els recursos, d'altra banda abundantíssims, dels deltes són recorrents a través de l'història fins els nostres dies. Com en l'antic egipte, el Nil i les seves crescudes afectaven el paisatge i els límits dels camps, és per aquesta reaó que els egipcis inventaren el número pi, a partir del que es redimensionaven, cop rere cop, les mesures dels camps (la mesura de la roda fou emprada també per construir les piràmides). Tot i que sempre hi hagueren problemes. Podria ser que les torres identificades en l'ambient deltàic poguessin, d'alguna manera, servir com a fites de propietat a més de protegir als habitants?
El tema dels deltes és molt sucós, atès que també s'hauria de parlar del tipus d'habitant, sobre tot en les zones de creixement i més extremes. Perdó per el comentari tant extens.

Lannarie ha dit...

Hola Cataplus, els diferents espais del litoral estan relacionats, entre si. Hi ha un topònim que surt a la documentació entorn al segle XVI, que fan menció a les torres llampegades, que servien per defensar el territori. Lògicament, com dius moltes servien per marcar fites de propietat. El cas més sintomàtic, és la Torre del Cap del Riu, on actualment hi ha la farola del Port, que el Consell de Cent va apropiar-se d'aquest territori davant els atacs pirates que es feien a la ciutat de Barcelona. Considerada sempre pratenca fins a finals del segle XIX, l'administració de la defensa era organitzada des de Barcelona. Els habitants del Cap del Riu, és un tema apassionant, on veritablement hi ha una bandada documentada des del segle XIV. És a dir, que estava poblada, fonamentalment, per pescadors. Al segle XVI eren militars de la zona de Barcelona, per després ser de nou habitades per pescadors i pagesos. Davant de la desembocadura hagué una illa, anomenada Vilarrubia, que estava cultivada per pagesos. Al primer quart del segle XVII, les inundacions tan repetides va significar el final d'aquesta illa. Com veus un tema apassionat, però també una mica desconegut.
Merci pel comentari.