7 de juny de 2011

El Torete: Actor, cantant i Sant Cosme

Los Chichos, Los Chunguitos, Tony el Gitano, Las Grecas, Rumba Tres, Camarón, El Pelos, Chavis, Los Golfos, Los Calis, Cheles, Bordón 4, El Pelos, Los Chanos o El Chato, van ser alguns músics que amb els seus cassets van inundar les llars d'alguns barris pratencs. Lògicament i per cultura, Sant Cosme, als anys 80 del segle passat, és un dels millors exemples.

Als finals de la dècada de 1970, la població del Prat va entrar en relació amb altres poblacions o barris de la perifèria de Barcelona, pel que fa al procés que es va trobar aglutinada. Aquesta simbiosi ve donada per la discriminació dels diversos barris al voltant de la capital. Principalment, amb Sant Roc i Pomar de Badalona, La Verneda de Barcelona i la Mina de Sant Adrià del Besòs, el Prat amb el barri de Sant Cosme va aglutinar les mirades de la premsa i de la mentalitat popular per qualificar la situació que es vivia. La proximitat amb aquesta relació ha teixit un munt d’anècdotes i de singularitats que fan augmentar les vivències d’alguns personatges al municipi. Molt lluny queda de les mirades del nucli urbà, però al barri de Sant Cosme és ben recurrent les seves peculiaritats i peripècies d’alguns d’aquestes persones. La relació d’aquests amb la resta de pratencs es feia més patent durant la Festa Major.

Ángel Fernández Franco, o popularment conegut com el Torete, anteriorment com el Trompetilla, va estar estretament relacionat amb el barri de Sant Cosme. Nascut a Barcelona, però vinculat, com el mateix va manifestar al Prat, on es va criar. Actualment, si hi ha una interessant llista recopilant a tots els escriptors pratencs, quan es faci la possible recopilació o inventari dels actors pratencs, sense cap mena de dubte, estaria el Torete. Amb els seus films de gran èxit -Perros callejeros (1979), Perros callejeros II (1980), Los últimos golpes de “El Torete” (1980), participant fent un "cameo" a Navajeros (1980), i com advocat a Yo, el Vaquilla (1985)-, avui dia es troben revaloritzats i molts cinèfils intenten analitzar aquestes escenes carregades de simbolisme. Tot dintre de l’anomenat cine quinqui. Aquest va ser un èxit al cinema -també al cine Capri-, el Torete és reconegut com un heroi per alguns o delinqüent per a uns altres. Tot aquest ambient nou amb l’augment de les màquines de marcians, còmics i la proliferació de discoteques.

El Torete
, no tan sols va ser actor, ja que el seu fort era la cançó. El seu contacte amb la discogràfica EMI, li van fer treballar en el seu primer disc. Amb la seva veu ronca i el mateix tocant la guitarra, el seu destí era l’èxit. Els judicis pendents li van fer perdre aquesta oportunitat. Actualment, es discuteix l’existència de si veritablement va veure la llum el seu disc. Víctima del sida va morir el 26 de febrer de 1991 a Múrcia i enterrat al cementiri de Montjuïc, amb tan sols 31 anys.


Han hagut bandes i personatges importants a Sant Cosme en aquest període, actualment reconeguts com a símbols o delinqüents d’un període concret. La temuda banda del Perejil és un clar exemple, només fruit de la memòria oral.

La memòria històrica està carregada d’errors, a vegades útil per poder conèixer la realitat humana del moment, la falta de l’anàlisi històric d’aquest període és una mancança important. Els discursos urbanístics i la simplificació dels actes vandàlics a Sant Cosme de finals dels 70 i inicis dels 80, cobreixen i emmascaren la seva pròpia història. Caldrà doncs, estudiar aquesta part de la microhistòria pratenca.

Alpiste
(beguda alcohòlica), apalancar (guardar), pasma (polícia), ponerse ciego (embriaguesa de menjar o alcohol), colocarse (drogar-se), chorva (xicota), marrón (procés criminal, on als últims anys ha derivat el seu significat com a sinònim de gran problema), nota (persona que crida l’atenció), pasota (persona que no té interès per res), pelotazo (copa alcohòlica), piños (dents), pribar o privar (beure begudes alcohòliques), pota (vomitar), rollo (història o assumpte) o Yonki (heroïnòman), són alguns exemples de com el vocabulari quinqui és present a la parla actual de molts pratencs.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Els que hem viscut la nostra adolescència als anys 80 i al Prat, sabem que dir la teva procedència podia suscitar cert recel. Sempre que sortia el Prat a les notícies era en
l'apartat de successos, sempre vinculats amb la delinqüència.
Però això també forma part de la nostra història i que cal recuperar a través de les fonts orals o es perdrà.
Jo sempre he tingut el dubte de si "la Banda del Perejil" va existir o era una llegenda urbana.

Molt bo, moltes gràcies!

Lannarie ha dit...

Completament d'acord, pel que fa a la procedència del Prat i per la recuperació d'aquesta informació. He escoltat històries sobre aquesta banda. El mateix Torete va fer referència a un Perejil al barri de la Mina, que no tenia res a veure amb el del Prat, ja que era més petit. El mite o realitat, penso, que ve donat pel concepte "banda". He sentit també vegades que un era membre de la banda del Perejil, que surten moltes persones. La tergiversació de la realitat forma part de la fragilitat d'aquesta memòria històrica. Seria interessant recollir totes aquestes dades per analitzar aquest grup. Una font directa seria consultar els expedients policials per rastrejar els incidents ocasionats.
Gràcies sincerament per la participació.

Yosi ha dit...

Lannaire, eres un "Perla".
Abrz!!

Anònim ha dit...

La banda sonora adecuada acompañada de algunas imágenes para esta entrada en tu blog.

http://www.youtube.com/watch?v=Fv6SRv8Ch0w

Saludos,

A.Iluro

Anònim ha dit...

Nos a gustado muy divertido recordar aquella epoca que decir soy del Prat te causaba un poco de ruvor pues te decian "a" de San Cosme y te nombraban toda la lista pues se hicieron "famosos" tambien habia otra banda los Agilillas.....

Anònim ha dit...

Gran article.
El fenòmen del que parles com ja saps és extrapolable a moltes ciutats de la primera i segona corona metropolitana.
El "quinquisme", sempre vinculat a zones afectades pel "desarrollisme" oficial amb pèssima planificació urbanística i de serveis -quan no directament al xabolisme-, per tal dengolir les onades migratòries precedents.
Aquest subjectes foren moltes vegades elevats a la categoria d'heroi social:
"tu eres el vaquilla
alegre bandolero,
porque lo que ganas,
repartes el dinero..."
(Los Chichos)
La veritat és que una certa admiració romàntica sí que sentiem; som fills de l'extrarradi...pa lo bueno y pa lo malo...

Anònim ha dit...

Tarde o temprano tenía que salir ese "ramalazo"...

Yolnda ha dit...

Hola yo soy del Prat (bueno era) y naturalmente que existo El Perejil, un gitanillo de Sant Cosme que como iba con los grandes, EL Toto, el Fede y el Chino (no me acuerdo de ninguno más pero seguro que hay más) pues se atrevia a todo. Entraba en el insti a robar dinero en el bar o simplemente a putear una clase. Siempre estaba metido en el Lleo o en el Luna cuando se colaba. Mi madre le habia dado hasta ropa y comida. Tengo buenos recuerdos de aquella época. Saludos y besos a los de OJE. Muac. Yolanda

Xavier Puigmalet ha dit...

En referència al famós 'Perejil', quan cursava l'EGB al Colegio LA SEDA (llavors és deia així) hi havia manta gent a classe que en parlava i n'explicava les malifetes. Però certament mai se'l va veure venir per allà, tot i que era una amenaça entre alguns nanos el "se lo diré al Perejil y...". Sóc nascut el 1969, i recordo aquells finals dels anys 70 amb una certa por colectiva entre la gent de la meva edat per la banda del Perejil. Certament, podria ser un mite urbà, com les activitats de localització fluvial que li eren atribuides al famós Pou.

Anònim ha dit...

Acaba de morir El Chino, víctima de un cáncer en un pueblo de Almeria.

ANDRES LOPEZ GALLARDO ha dit...

Jo tambe soc del Prat encara que ja no hi visc pero sento Pota Blava . Tambe estaba en aquella epoca el CALVILLO y la EVA . La Eva semblava un tio i acollonia bastant. Jo vaig ser una epoca Disjokey del EDITH . Tambe estaba el JANDA i el LEIVA . Una epoca que era normal que et paresin per demanarte VINT DUROS .

Unknown ha dit...

Q recuerdos....el perejil.el zorongo.el chino.el tomas.su hermano el tomasin. El mudito.la eva.la banda del janda..El eliberto. El almoyanes el benabides. .......buahhhhh pues anda q no habían. ...yo también viví esa época. Soy del 69.me gustaría recordar más nombres.

Juan Carlos Sanchez ha dit...

Q recuerdos....el perejil.el zorongo.el chino.el tomas.su hermano el tomasin. El mudito.la eva.la banda del janda..El eliberto. El almoyanes el benabides. .......buahhhhh pues anda q no habían. ...yo también viví esa época. Soy del 69.me gustaría recordar más nombres.

CUÑAISMO CONSULTING ha dit...

Joder, que ilusión me ha dado encontrar este artículo, bien redactado y muy interesante. Soy del 71 y del Prat. Es cierto que por cualquier sitio decías de donde eras y generabas un aura de miedo y rechazo a partes iguales. La famosa banda del perejil, existió, efectivamente, a todos esos nombre anteriormente mencionados, yo puedo añadir el mudo y sobre todo al Feo, este ejercía de jefazo cabrón. Pues no habré yo corrido veces para evitar a esos chorizos, que te quitaban desde las canicas hasta las 25 pesetas del domingo. El feo acabó sus dias por la droga, las últimas veces que yo lo ví, a mediados de los 80 por La Zona, acompañado de un machaca ( que iba sin ponerse) ya que el feo iba con un monazo de cojones. Otro chorizaco de la época y que vivia muy cerca del C.P. Jacinto Verdaguer, era el "Meli", creo que venía de su apellido que era Melilla. Ese cabrónazo hacía estragos por el barrio, calles Ciudad de Consuegra, Lerida, Carretera de la marina etc....Estos cabrones frecuentaban el Antiguo cine Monmari, el Artesano, sobre todo los domingos que es donde íbamos a echar unos billares con la paga....joer que recuerdos....

Anònim ha dit...

Efectivamemte toda esa mierda la trajeron los politicos de la epoca para amargarnos la vida a todos los trabajadores y sus hijos de aquel entonces vendita droga que se llevo por delante a muchos de esos hijosdeputa

JJ ha dit...

Hola. Te puedo asegutar que el pere y su banda, existió. El perejil estuvo ingresado en la Trinidad en el año 85. Tocaba bien la guitarra. Fuimos compañeros por desgracia.