19 de setembre del 2011

Peixo(s) al Prat

La garantia que ofereix la Història pratenca per als investigadors és sorprenent com extraordinària. Les històries entrecreuades doten sentit al Prat demostrant la veritable formació de l’actual ciutat. Només aquestes relacions i la seva contextualització situen al municipi dins del seu àmbit.

Cal Monjo ha passat a la història del Prat com la masia més antiga que es troba dempeus, datada entre els segles XV-XVI. Del districte de la Ribera, només la ja desapareguda masia de Can Peixo Vell té l’atribució cronològica del segle XVI. Aquesta unitat agrícola va estar lligada a la família Amell, Llobregat, San Joan i Ponsich, on també va ser coneguda com la Torre de Mn. Amell o la Torre Gran. Recorden que al 1556 Joan Amell entregaria dues mujades per a la construcció de la parròquia del Prat, l’actual església de Sant Pere i Sant Pau. Al segle XVIII la família Busquets serien els masovers, fins que al 1933 va ser comprada per la companyia ferroviària i enderrocada al 1957.

A la dècada de 1930 es va construir Can Peixo o Can Peixo Nou per la família Busquets, antics masovers de Can Peixo Vell, per això aquest nom. A la mateixa època la família Ponsich era la propietària de les mujades de Can Peixo Vell, només restava la part que va vendre a MZA. Durant aquest període la propietària era Maria Pilar de Ponsich i Sarriera (comtessa de Torre Saura), va procedir a la urbanització de la finca coneguda com Fondo d’en Peixo.

El mot de Peixo consisteix en una deformació de la paraula peix, ja que la família Busquets tenia l’afició de pescar peixos als canals.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina era la procedència de la familia Amell? Perquè aquests també eren els propietaris dels terrenys que actualment ocupa l'Ajuntament, o potser m'equivoco?

Gràcies

Unknown ha dit...

La història de la formació del nucli urbà actual del Prat, és també una història lligada a propietaris barcelonins. Joan Amell apareix documentat a la ciutat de Barcelona el 1532, on finalment al 1556 faria la donació dels terrenys de l'església. El cognom Amell documentat des del segle X a Barcelona, actualment hi ha una dispersió d'aquest a Barcelona i Madrid, i en menor escala a Tarragona.
Després del descobriment d'Amèrica, al delta del Llobregat molts propietaris barcelonins compraren terreny per a l'explotació dels recursos i per controlar els ramats. Els Amells compraren part dels terrenys que ocupa l'església i fins al Mas Català. L'ajuntament era propietat dels Amell però no formaria part de les dues mujades que donarien. Malgrat que l'actual consistori si hi ha un tros que es fica a la necròpolis.
Mercès, pel comentari