El distintiu o idiosincràtic barri de Sant Cosme dins del tractament historiogràfic
ha estat d’aïllament i individualitzat. Tractat a banda de la resta de polígons
de la seva problemàtica, la realitat de Sant Cosme va ser el problema del
barraquisme als habitatges socials de la dècada de 1960 fins a tocar als Jocs
Olímpics de Barcelona.
El barraquisme va ser un fenomen davant el problema de la vivenda. Sobretot
després de la Guerra Civil espanyola, el govern franquista va intentar impedir
la seva proliferació. L’intent de reallotjament en habitatges allunyats del
centre de la ciutat de Barcelona i construïts amb urgència i materials precaris
va fer que moltes famílies accedissin als nous habitatges, però no tot els
barraquistes van ser destinats a les noves vivendes. Va ser principalment durant el període de 1957 al 1975, la
promesa per part de les autoritats franquistes de la construcció de grans polígons.
La política franquista d’habitatges de caràcter monumental, al Prat va
topar amb l’espai protegit aeri. Al 1961 s’aprovà un decret per construir
entorn a la ciutat de Barcelona un total de 12.000 habitatges per absorbir les
barraques i altres construccions precàries. Després de la famosa visita de
Franco al castell de Montjuïc, declarant que s’havia de solucionar el problema
del barraquisme, es dictava un nou decret. El Ministeri de l’Habitatge inicià
la construcció d’un total de 6.500 pisos, naixent les unitats veïnals d’absorció
social. En el nostre cas pratenc, es donava iniciativa al nou i incipient barri
de Sant Cosme.
Després de les reivindicacions dels barraquistes i l’esperança de promoció
social als polígons perifèrics, la gran decepció va ser unànime quan es van
instal·lar els primers habitants al barri de Sant Cosme.
2 comentaris:
Fue la gran chapuza
Ha mejorado mucho, pero sigue siendo un lugar mal comunicado ¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada