2 de desembre del 2011

El Noi Baliarda i el rapte de dones del Prat (1849)

En ocasions i malauradament, la nostra història del Prat es veu engrandida per la proximitat amb la ciutat de Barcelona i pel lloc estratègic que ocupa.

El Noi Baliarda, va ser un revolucionari progressista de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Durant la segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849), la seva actuació anava en contra de la política centralitzadora dels governs moderats espanyols, controlant el territori des del massís del Garraf fins al Vallès. El govern de la reina Isabel II, a càrrec del general Narváez, va originar una política centralista dictatorial, donant lloc a la Guerra dels Matiners.

Juntament amb els carlins lluitaren partides republicanes federals com la del Baliarda. Després de la derrota als boscos de Sant Fost a la zona de Sant Cugat del Vallès a mitjans de gener de 1849, les pressions a molts indrets s’intensificaren.

Durant el conflicte bèl·lic, el Prat va ser saquejat en continues ocasions, malgrat l’intent de fortificació de la vila. La política pratenca amb directrius del govern central va fer que els regidors en moltes ocasions fossin amenaçats. Abans d’acabar la guerra, la partida de Baliarda a l’abril de 1849, amb un total d’uns 40 homes, creuaren el pas de la Barca i es van dirigir cap al nucli urbà. Van anar a buscar a tres regidors que no es trobaven als seus habitatges. Aquest motiu va comportar el rapte de les seves dones, i més tard marxant cap al poble de Viladecans.

Al maig de 1849 acabada la guerra, es va crear una nova comissió local encarregada d'estudiar les conductes dels veïns pratencs. Desconeixem la sort de les dones raptades, però a l’estiu de 1850, a l’actual carrer Baliarda del barri de Sant Andreu de Barcelona, va ser abatut pels Mossos d’Esquadra i un esquadró de Cavalleria el Noi Baliarda.

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

una historia de la que no sabía...salut

Anònim ha dit...

El noi Baliarda va ser abatut un cop ser delatat per veins mentre hostilitzaba conversas feixistes. En els seus ultims moments de vida va sortir armat i va cobrir la fugida del seu germà i cunyat salvantlos la vida. Un antifeixista i un exemple del tracte que mereix la dignitat.