15 de març de 2011

Cal Sadurní -la Pujada-

Majoritàriament, les unitats residencials dins del nucli antic del Prat corresponen a cases baixes i bloc de pisos. L'excepcionalitat radica en el moment en que algunes de les cases formen part d'una entitat quasi agrícola o de passat agrícola. Més enllà de pensar en un hàbitat d'explotació agropecuari, hi han racons i espais que configuren el passat d'una vila acostumada al món pagès, que va deixar enllà les seves activitats al segle XIX. Testimonis d'un passat eradicat per la pressió urbanística. En aquest cas, presenten Cal Sadurní o la Pujada, situada en un punt estratègic en el camí antic de l'Albufera, a l'actual carrer Jaume Casanovas. La pecularitat també és per la seva solidesa, ja que quan al segle XVIII s'inicià l'expansió de les pedreres de Montjuïc, en la seva majoria de l'explotació de l'arenisca, ja que les facilitats del pas del riu ja no era tan costós; els seus primers propietaris, Baldiri Novell i Bigaire -Perruca- i la seva esposa Eulàlia Rodes, promogueren l'edificació amb aquest tipus de material. L'aglutinació familiar va fer que els masovers fossin el germà de Baldiri, -Josep- i la seva dona Teresa Novell i Dalmau. Lluny també queda les obres constructives del segle XVIII, ja que les modificacions a inicis del segle XIX són evidents, amb un paredat aprofitant material constructiu i l'arenisca de Montjuïc amb una tècnica a la "romana" o de la captació de tot tipus de material per a la solidesa murària.
Aquesta casa presenta un planta d'uns 600 metres quadrats, ben conservada aparentment al xamfrà entre els carrers de Santiago Rusiñol i de Jaume Casanovas. La vinculació d'aquest indret amb la cria de pollastres de la Raça Prat, a partir del treball de Teresa Fabró, és evident, que dotà d'una importància extraordinària al lloc com a punt neuràlgic. Ben lluny queda les 14 mujades de terra de conreu al voltant de la casa que gaudiren els seus propietaris. L'escorxador present dins del recinte -al costat de l'habitatge- remarca la importància d'un patrimoni que malgrat és a prop de tots nosaltres és desconegut per a la immensa majoria. La peculiaritat del complex correspon a que forma part de racons urbans no excepcionals, però amb un record del passat més immediat.