30 de març de 2011

Casa de metges. La casa del Dr. Soler

El passat agrícola de les nostres terres ha condicionat l’arquitectura existent. Hi han poques edificacions urbanes tan emblemàtiques com la situada al carrer Dr. Soler Torrens núm. 31. Aquest indret, que correspon a una privilegiada posició a finals del segle XIX -al camí de la Ribera, entrada i sortida en direcció a Sant Boi-, va fer que fos urbanitzat pel metge Vicenç Falgar. Les seves mides proporcionen un caràcter senyorial vers les cases unifamiliars baixes. A més, la planta superior a quatre vents li doten d’una força com a cos únic i diferenciador de la resta de construccions. Els relleus formant pilastres i la diferenciació a les cantonades de sinuosos carreus configuren un cos potent i fort, simbolitzant la unitat del seu cos. Amb aire noucentista l’edifici desvirtuà la perifèria dels diferents carrers, formant i singularitzant aquest com a unitat pròpia. Identificat com a residència de la casa del Doctor Soler, va viure Joan Soler i Torrens que donà nom al carrer; posteriorment la saga de metges continuà amb l’ocupació per part de Joan Soler i Feu. Cal dir com a exemple de la importància del poder econòmic, a la dècada de 1920, Joan Soler Torrens promogué la construcció de les edificacions entre el carrer Major i la Plaça Espanya, enderrocant les petites edificacions existents i creant edificis amb un caire barceloní -estil emprat i ja iniciat a les residències del carrer Flaquer-. Aquest símbol, més enllà d'un fita urbana, respon a la diferenciació d'un espai residencial únic i privilegiat, lluny de la caracterització i singularització de la població alhora d'identificar aquest espai urbà.