13 de març de 2011

Esperant a la Utopia

Les mirades entrecreuades d'una obra urbana representen la concepció i respecte per aquesta. Sobretot, va ser a finals de la dècada de 1990, quan el Prat va augmentar el seu patrimoni artístic, amb una política cultural lligada al paisatge urbà de la nostra ciutat. Les diferents fites urbanes que existeixen al municipi, no responen a un patrimoni tangible sinó més bé al propi skyline d'una ciutat de serveis. Però, els detalls dels racons urbans que creixen, es descomponen i es tornen a formar, fa a la població d'incorporar ítems d'una manera genèrica a l'entorn urbà. A vegades, el desconeixement del patrimoni configura la seva pervivència, però l'excepcionalitat també forma part de la seva agressió. Actualment, la peculiaritat de l'estació de metro Verge Montserrat ens ha amagat la visió cultural d'un jardí relacionat amb la pròpia escultura, i al revés. La simbiosi entre l'indret i l'obra, al Prat és un problema evident, quan les estructures responen a una ubicació escollida per la comoditat i visualització del paisatge. Més enllà, l'escultura en bronze de Mariano Ríos titulada Treballant la Utopia ens marca un temps de frescor davant la relació amb el medi urbà. Realitzada al 1995 i ubicada als jardins de Joan García-Nieto, mostra el seu homenatge al capellà de Cornellà. Les relacions en aquest cas són evidents i per tant, també el seu reconeixement dins d'aquest panorama desolador de vincles entre fites i toponímia urbana. Presentada al setembre de 1996 amb motiu de l'obertura del Centre de Promoció Econòmica, respon a pautes d'un augment per condicionar als espais de potència visual, de crear indrets nous dignificant un espai nou. Propietat municipal, dins del Fons d'Art Municipal, és una garantia de la seva pervivència o almenys respecte i conservació. Malgrat que inicialment, l'arc que intenta agafar la figura humana era un rectangle, per raons de resistència i davant un atac vandàlic que va patir, es va optar per una nova forma en semicercle. Interessant, és la concepció i les mirades d'aquesta obra, ja que segons el costat des de que es miri, la figura representa un home o una dona, que intenta aixecar-se per arribar als seus ideals, en al·lusió a la lluita per la utopia de les persones. Només, ens resta esperar a la línia 9 de metro per continuar veient la figura intentant arribar a la utopia.