20 de març de 2011

Cavalleria i cavalls pratencs a finals del segle XIX

Principalment, la unió dels cavalls amb el Prat va iniciar-se al segle XIX. La documentació sobre els propietaris de l’Albufera i la Bunyola al segle XVI, mostren que varen optar per aquest animal de tir, però va ser, el cost d’aquests animals que van decidir-se per la substitució pels bous davant la seva fortalesa i garantia econòmica. Aquest bé primordial per a les tasques agrícoles, que representava la cavalleria, va arribar al seu màxim durant la Guerra del Francès al Prat a inicis del segle XIX. Els pagesos pratencs varen aprofitar-se del conflicte bèl·lic, subministrant palla tant a l'exèrcit espanyol com a l'exèrcit francès. Moltes vegades obligats i altres sota amenaça varen enriquir-se davant la desoladora guerra que va marcar als pratencs i disminuir la seva població. La palla entregada era per poder alimentar a la cavalleria dels dos bàndols militars. Durant les lluites inicials, els cavalls varen ser considerats armes de guerra i de transport, per la qual cosa varen apoderar-se de tots a la zona deltaica. Però, va ser sobretot a la segona meitat del segle XIX, quan les anades i tornades a la capital de Barcelona anaven en augment, cosa que provocà les queixes dels vials i dels conseqüents problemes econòmics. Les demandes dels camins varen arribar al seu màxim a partir de 1863, on els animals de tir i els cavalls patirien les conseqüències d’un estat lamentable de la xarxa viària. Com a mal menor, i davant les queixes pels vials, els propietaris amb carros, varen ser obligats a la reparació del terreny. Per la qual cosa, els animals de tir continuaven essent un bé per al municipi davant el condicionament dels terraplens, tapant forats i portant terra per anivellar el terreny. Els cavalls no només han representat un vincle amb la terra a partir del seu treball agrícola, ja que el seu treball amb els camins ha estat una necessitat a finals del segle XIX.