28 de maig del 2011

Garrovillas de Alconétar i el Prat de Llobregat

Perrunillas, cagajones, repápalos o patatera, són productes que en certa manera es poden trobar en diferents botigues o a diverses llars pratenques. Lògicament, aquestes, sempre vinculades amb la comunitat d’Extremadura. Parlar d’extremenys al Prat és endinsar-nos al poble de Garrovillas de Alconétar de Cáceres.
A mitjans del segle XX, molts extremenys varen emigrar a Catalunya, i la immensa majoria al Baix Llobregat i a la ciutat de Barcelona, malgrat que a Igualada hi ha una gran presència. Referir-se a extremenys a la població veïna de Sant Boi, és fer referència al poble d’Azuaga (Badajoz); al Prat passa el mateix amb Garrovillas de Alconétar. Fonamentalment, el desenvolupament de Catalunya, a partir de la dècada de 1960, va aglutinar a andalusos i extremenys al municipi deltaic.
El Prat de Llobregat està agermanat amb Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua), i el comtat de Fingal (Irlanda), però sense cap dubte la població amb més relació, per la presència d’una comunitat extremenya important, és amb Garrovillas de Alconétar. Al 1999 es signava l’agermanament amb el municipi de Garrovillas de Alconétar.
Aquell dia de l'agermanament amb 300 garrovillanos al Centre Cívic dels Jardins de la Pau es va fer una exposició amb fotografies d’aquesta unió. Actualment, l’alzina ha estat l’elegida com a símbol de l’agermanament entre el Prat i Garrovillas. S’han estipulat moltes xifres sobre els habitants d’aquesta població al Prat, però es calcula entorn a uns 1500. Aquest arrelament extremeny al Prat, ha fet que els dies 8 de setembre es celebri la festivitat de la Verge d’Altagracia –patrona de Garrovillas-. La festa principalment gira entorn a una missa en honor a la verge a l’església de Sant Pere i Sant Pau.
A moltes llars pratenques, els menjadors hi han retrats o fotografies de nenes amb el típic vestit de serrana, i en menor escala el vestit d’home amb camisa blanca, armilla, calçons i polaines. Sobretot, com a exquisits menjars tradicionals de la festa de Sant Antón, encara es present a moltes taules pratenques el famós bollu o chorizu.
La presència extremenya al Prat ha fet present el llenguatge garrovillà. Amb paraules acabades en “e” transformades en “i”, i les acabades en “o” finalitzades en “u” (rico-ricu). A més, la “h” transformada en “j” (harto-jarto), i la “r” per “l” (mayor-mayol). El llenguatge garrovillà tan diferenciat de la parla extremenya, enriqueixen aquesta singularitat. Però, Garrovillas és un poble ric en frases fetes o com diuen en sentències, que han calat en certa manera a la població o als fills descendents d’aquesta comunitat.
Tot aquest ambient exposat, en certa manera, està aglutinat socialment des de la fundació al 1996 pel Centro Extremeño Ruta de la Plata, amb la intenció de mostrar els costums extremenys a la població. Aquesta importància del poble extremeny al Prat ha fet que els dies 3, 4 i 5 de juny de 2011, es celebraran unes jornades extremenyes al Parc Nou, organitzat per la Federación de Asociaciones Extremeñas en Catalunya. Sobretot, serà interessant, a part de moltes ofertes proposades, l’exposició temàtica sobre l’emigració en Extremadura des de 1961 al 2011.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Por fin Lannaire, muy agradecidos quedamos todos por tu reportatge, la influencia castua es una curiosidad que aún más me hace pensar en cuan positivo es la riqueza de una sociedad..

Y sus dirá tamién cómo palramos
los hijos d'estas tierras,
porqu'icimos asina: jierro, jumo
y la jacha y el jigo y la jiguera.

Del Miajón.
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Algun exemple de sentència "garrovillana"?

Unknown ha dit...

Un que s'ha escoltat al Prat, amb arrels de Garrovillas d'Alconetar, però potser que sigui una dita familiar és el següent:
A las 10,
la calle de quién es,
perros y gatos,
y gente de malos tratos...

Anònim ha dit...

Quina capacitat de lligar històries vinculant-les al Prat.
A veure si en una estoneta perduda comentes algo de com la visita d'Eisenhower, que es tava prevista que passés pel Prat, s'avortà per motius de seguretat, ja que no es garantia la salubritat de la zona, encara afectada per febres palúdiques.
De fet, és coneguda l'aversió i al·lergia que patia "Ike" Eisenhower a la picada de mosquits i aquest fou el motiu principal per, finalment, modoficar el pla de la visita, acabant aquesta per fer-se a Madrid, segona capital de l'estat després del Prat de Llobregat.
Per estudiar la repercussió que tindria la visita a la zona i d'altra banda al mateix Eisenhower, l'adminstració nord-americana creà, "ex profeso", un gabinet anomenta "Health & Safety", depenent directament dels serveis d'intel·ligència.
Molts dels components d'aquest gabinet procedien del mateix exèrcit o eren científics vinculats d'una manera o altra, alguns d'ells reciclats després del projecte Manhattan (havien estat crítics amb l'ús de les bombes atòmiques sobre el Japó) i d'altres, el nucli dur -coneguts com "hardcore"-, procedents de l'estudi del cas Roswell'47.
la idea d'escollir aquests homes, i no altres es basava en que suposadament estaven avesats a l'estudi de fenòmens parapsicopàtics (com el cas de les bombes sobre el Japó), quan no directament paranormals o propers a la ciència-ficció, cas Roswell'47.
Només ells podien comprendre l'abast de la repercussió que el mosquit pratenc -culicidae pratensis- havia tingut sobre la població deltaica; la modificació genètica patida per amplis sectors de la població (precedents coneguts com és el cas de la caserna de carrabiners), vectoritzada pels estanys existents encara a mitjans de la dècada de 1950 a la franja litoral del terme municipal.
Reminiscències d'aquestes mutacions encara són visibles, malgrat que en franca recessió, en alguns subjectes pratencs.
A veure si pots parlar d'aquest tema, enorme blog, felicitats.
Seiken.

Anònim ha dit...

Ese dicho garrovillano me suena más a dicho familiar... (además, muy familiar)
Una palabra que quisiera que aclararas si tiene que ver con "el llenguatge garrovillà" es zalamero.

M.

Unknown ha dit...

"Zalamero" no és una palabra típica garrovillana, però hi ha paraules que mostren la presència de la cultura àrab en terres castellanes. "Zalama" és una persona que mostra afecte per una altra, malgrat que prové de l’àrab “salam” que és la salutació o sinònim de pau. Malgrat tot, avui dia, la persona que fa demostració d’afecte ben exagerada és considerat un zalamero.
Una abraçada M.