Patrimoni industrial pratenc. Exemple d’un espai entre càmeres i caixes

A vegades, tot el que envolta al patrimoni cultural és senzillament preocupant. Les restes patrimonials mentre més antigues poden ser que estiguin més revaloritzades pel públic, entès o no. Un municipi no ha de buscar el seu destí cultural, sinó trobar-lo. Exemples al Prat, centenars. Hem estat el municipi que per la seva posició geogràfica s’ha desconsiderat el seu patrimoni històric. Possiblement, el problema ha estat la gent del fang. El Prat no va néixer al 965, molt abans ja existia, només són documents registrant un terreny nou cobrint un de vell. Les modificacions i transformacions d’un delta orgànic, també ha transformat les mentalitats dels ciutadans.
Actualment, amb la reestructuració de la gestió del patrimoni cultural, on hi tenen cabuda el patrimoni efímer i fins i tot el de fa un parell d’anys; la riquesa patrimonial és molta, tant, que moltes vegades no són conscients de la seva potenciabilitat. La iniciativa municipal de les visites a la Granja, la Caserna dels Carrabiners i el Semàfor són beneficioses pels pratencs. Però com potser, que des de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, s’organitzés, des de Terrassa, una ruta al patrimoni industrial al Prat. Faig referència, ja que les visites eren als espais comentats anteriorment, més la Torre de la Ricarda (http://www.amctaic.org/?tool=amctaic&tool_section=forum&page_id=19&action=show_record&process=sortida&forum_id=16). Em sembla extraordinària aquesta sortida. Sense cap mena de dubte alguna cosa falla. És a dir, que si un vol visitar la Torre de la Ricarda, calia apuntar-se a la sortida des de Terrassa per veure una joia pratenca. Això, recorda que sempre la finca de la Ricarda ha estat considerada com a patrimoni aliè al Prat, malgrat els seus inicis varen ser importants per al nostre municipi, ja que va transformar tot el paisatge rural des de la Bunyola a l’Albufera.
El patrimoni industrial del Prat és únic, hi ha empreses que alberguen un patrimoni artístic en les seves dependències, i també en la seva arquitectura. La ciutadania ha de ser conscient que les industries existents també formen part, en un futur o no, del patrimoni de la nostre ciutat. A vegades només, fent un tomb pels diferents polígons industrials un pot ser conscient de la importància en un futur de la arquitectura industrial o empresarial.
La fotografia presentada mostra les actuals oficines de la Caixa Catalunya dins de la integració de caixes Catalunya Caixa. La història no comença amb aquesta empresa, ja que va ser l’empresa fotogràfica Kodak la que va apostar per aquestes instal·lacions al 1973. Amb només 5 anys, en aquesta fàbrica ja havien construït més d’un milió de càmeres Instamatic. A l’Estat espanyol, Kodak va ser creada al 1913. El seu desplaçament al 1973 al Prat, exactament al polígon industrial Mas Mateu al carrer Pi núm. 2, li va configurar un gran èxit. Amb una superfície de 9470 metres quadrats, es varen emplear sis mil tones de ciment i cinc-centes de ferro. La propietat abraçava 35.000 metres quadrats. Ja a l’època d’inici contava amb aire condicionat i un centre d’entrenament. Es feien cursos de venda per al comerç fotogràfic i s’ensenyava la fotografia professional. La història de l’espai empresarial encara continua, només amb el reconeixement i la seva vinculació al municipi es pot explicar el patrimoni industrial existent al Prat.
Això només és un exemple, per veure la història d’aquest edifici empresarial. La història ha de demostrar la importància de la indústria des d’una òptica ciutadana. Tant de bo seria interessant fer recorreguts per les diferents indústries explicant les seves històries, excepcionalitats, singularitats o peculiaritats.