14 de gener de 2011

Any 801. Sant Cosme

L’Obra Sindical del Hogar, que era un organisme franquista del Ministerio de Vivenda, va realitzar un pla d’urbanització al sector més pròxim a l’aeroport, com a mal menor, per albergar als barraquistes de Barcelona a l’any 1964. Aquests barraquistes que van vindre al nou barri procedien de les estructures d’habitatge auto-construïdes al voltant de la ciutat; principalment, a partir dels incidents de les inundacions de 1962 i els despreniments de la muntanya de Montjuïc al 1967. El primer nucli poblacional, va fer que les carències de material constructiu i les deficiències edificatives fossin considerades precàries, que ascendien a la xifra d’unes 1500 vivendes. Les mobilitzacions i queixes de finals de la dècada dels anys 60 a l’Obra Sindical del Hogar, va fer reactivar el moment associatiu del barri. Amb categoria de vivendes provisionals per part de les administracions, varen tenir categoria definitòria, malauradament. Ben lluny en va quedar l'arquitecte, l'enginyer i el jardiner que tant necessitava l'urbanisme pratenc en aquest moment puntual de la història pratenca.
Per aquest motiu als anys 70 del segle passat, es varen construir 801 vivendes, també d’una important baixa qualitat, amb l’entrada de gran part de la comunitat gitana. El 3 de novembre de 1970 a La Vanguardia es publicà la següent reflexió: “Indudablemente, transformar el modo de ser de estas gentes ha de ser un tanto difícil, pero no lo es tanto construir unos caminos a través de los cuales realizar una auténtica promoción y limpiar esos caminos de los acostrumbrados “pedruscos” con que se suele tropezar. En cuanto a construir un camino. San Cosme es una teoría, porque en la práctica la experiencia está llena de pedruscos en los que se ha tropezado al caminar. Tan sólo unos cuantos datos bastan para ir comprendiendo las razones ...”.
També, a finals de 1970 es van proliferar unes mínimes barraques al costat de les ja decadents vivendes. El tancament de les vivendes, que en un primer moment serien destinades als empleats d'Iberia, va fer que moltes s’ocupessin il·legalment, amb els posteriors problemes cívics. Iniciats els desallotjaments i la presència als mitjans de comunicació va fer que s’aturessin els desallotjaments, i s’iniciés un pla integral i urbanístic davant les carències del nucli de Sant Cosme.
Finalment, des de l’any 1978, es va preveure la construcció d’un nou barri. Actualment, el barri de Sant Cosme encara pateix l’aïllament amb el nucli del Prat o els barris colindants, a partir de l’avinguda Onze de Setembre, malgrat que hi ha un cert vincle amb el mercat o popularment anomenat “mercadillo” o “el Jueves”. No hi ha dubte del treball realitzat amb la gestió urbanística i la participació ciutadana que encara és més present aquí que a la resta dels barris. La categoria d’excepcionalitat doten a aquest nucli d’un potencial disgregador davant la resta del municipi. Els excessos del barri són presents, no tant des d’una òptica negativa, sinó que des de la importància del nucli familiar, hi han valors tant abstractes com la solidaritat, el recolzament i la participació que han proliferat encara més contra la davallada als altres barris. La visita d’un barri en constant transformació, doten al visitant d’una importància alhora d’entendre el camí transcorregut. Només amb la consciència d’ésser un poble dins del poble, o el radi de l’extraradi, fan peculiar aquest espai. La consciència de pertànyer a un lloc tant emblemàtic com Sant Cosme, fa evident el passeig pels seus carrers.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No van ser els habitatges anomenats 801 els que eren els destinats als treballadors d'Iberia?

Lannarie ha dit...

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1937) la companyia aèria Iberia, va col·laborar amb el règim de Franco, ja que els avions varen estar al servei dels franquistes capitanejats des de Salamanca. Les bones relacions entre els ministres franquistes de vivenda i de l'aire varen proposar l’opció de la compra de terrenys prop de l’aeroport per allotjar als treballadors d’Iberia. La concessió de vivendes pròximes -Sant Cosme- a l’aeroport del Prat va interessar a la companyia davant els desplaçaments dels seus treballadors, principalment, cap a Barcelona. El pacte era la creació d’unes vivendes a mode de colònia.
A mitjans dels anys 60, l’ajuntament del Prat es va queixar del que això compartiria pel creixement urbanístic del poble. La queixa va ser realitzada a l’Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, que estava controlat pel Marqués d’Alfarràs.
Davant la posada en escena del pont aeri Madrid – Barcelona a inicis dels anys 70, els acords amb el règim franquista era facilitar a Iberia vivendes pels seus treballadors ja que la pretensió era crear llocs de treballs davant l’augment de vols. Però, l’interès de la companyia i el barraquisme que es patia a la ciutat de Barcelona, varen propiciar l’allotjament dels barraquistes. Cal dir, que mai es va signar un acord entre el Ministerio de la Vivienda i Iberia, però la intenció era la compra de vivendes per part d'Iberia en un principi. Aquest fet motivà els rumors que els pisos estaven destinats als empleats d’Iberia, que té la seva part de veritat per aquesta intencionalitat als anys 60, però es va desestimar des d’un inici per la gran quantitat de persones que havien d’allotjar.
Gràcies pel comentari.

Anònim ha dit...

..del nom de 801 abans es feia un festival artistic flamenc que es anomenava 801...no sé si es fa en l´actualitat

Lannarie ha dit...

Havia sentit algunes persones que parlaven d'un festival al voltant dels anys 70, però no s'havia que es deia "801". Si que coneixia que hi havia una mena de festival de flamenc al nucli de barraques del Somorrostro (passeig Marítim de la Barceloneta) abans de l'enderrocament de les barraques al 1966. Principalment, aquests barraquistes varen ser destinats a Sant Roc de Badalona, però alguns si que és cert que varen estar traslladats a Sant Cosme. Seria molt interessant recuperar aquesta informació per a la història i memòria històrica de Sant Cosme. Gràcies per la informació.