11 de desembre de 2011

Cementiri i còlera al Prat de 1854

El calorós estiu de 1854 va estar acompanyat d’una epidèmia de còlera a la ciutat de Barcelona. Molts barcelonins marxaren als pobles veïns, provocant inclús un augment del contagi. En un primer moment va afectar Barcelona, Mataró, Vic, Manresa, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, L’Hospitalet, Gràcia, Cornellà i el Prat.

los Metges no entenían tal mal, que molta gent moriren sense tenis Sistència; que molts Marits deixábant las pròpias Mullers y las Mullers als seus Marits”. Al Prat, la mort dels seus vilatans va fulminar algunes cases o masies. La gran quantitat d’enterraments va fer que l’església beneís un tros del Camp de l’Església, augmentant el Fossar de Clots, és a dir, el cementiri parroquial.

La història dels cementiris parroquials del Prat està relacionat amb el context històric del moment. Només a partir del microestudi espacial dels cementiris ens marcarà l’atribució cronològica de la nostra història. El cementiri parroquial ubicat al Camp de l’Església, al voltant de l’Ajuntament del Prat, en totes les reformes i ampliacions han aparegut ossos. Només, l’estudi arqueològic i antropològic dels enterraments i les restes humanes ens pot explicar el context sofert pels pratenques i pratenques.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Verdaderament interesant ¡¡¡¡ Salut

aliD ha dit...

Hace unos días pensé en esta historia... me pareció truculenta! quiero mas información sobre este cementerio! imagino que fotos o algún dibujo no habrá verdad?
Buena entrada!!!