23 de desembre de 2011

Cine Capri

Sense cap mena de dubte, un dels espais de memòria històrica més interessants i principals del terme municipal del Prat és el Cine Capri. A vegades, la pervivència en el temps d’aquests espais suposa l’acceptació dins del seu context actual. Més enllà dels valors a l’actualitat, el Cine Capri forma part de la nostra història més recent.

Només, l’Artesà podria lluitar amb l’hegemonia en records i vivències, però això és d’importància relativa, ja que són històries que encara s’han de perllongar en el temps. Només amb el reconeixement, a partir de la seva història, es podria revaloritzar. Aquests espais estructurals recobren rellevància, quan es configuren diferents factors, sobretot a partir de les vivències de la població.

Amb una família exemplar i capdavantera en la cinematografia al nostre municipi, els pratenques i pratenques han pogut apropiar-se en part del seu patrimoni ofert, ja que la majoria se l’ha fet seu. El 23 de desembre de 1967, inaugurava la pantalla i la història d’aquest cinema. Lluny queda l’Artesà i el Monmari amb les seves pel·lícules aptes per a tots els públics, i el Capri i el Moderno per a adults.

Des del 1985 va caminar sols, per enriquir-nos cinematogràficament. Només alguns privilegiats han pogut sortir per la porta d’emergència quan la sala estava completament plena, o han viscut des de la planta baixa els llançaments de diferents objectes des del pis superior. Els somriures del personal no han canviat, malgrat el pas del temps la història encara pot ser explicada en primera persona. Molts pratencs i pratenques parlant amb forans, encara treuen pit explicant històries i demostrant que encara hi han llanternes i acomodadors a la vila del Prat. Els seus anuncis preliminars encara perduren, demostrant que és possible transportar-nos i fer un volt per alguns comerços des del seient del cinema.

Aplaudiments als finals de les pel·lícules i anècdotes infinites, que haurien de ser recollides per al reconeixement d’aquest espai de memòria.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dir que al Prat tenim un cine com els d'abans, que resisteix a les multisales, és un orgull.

Maria

Herefriends tv. ha dit...

Maria, et dono la rao ABSOLOTA!

Juan Manuel Avilés P.