9 de desembre de 2011

El vi del Prat: a la masia i a la farmàcia

Malgrat la raresa, el Prat havia estat productor de vi. Des del segle XIII fins al segle XIX, a la documentació històrica es cita la presència de vinya. Encara a inicis del segle XX hi han reminiscències d’aquest passat, i són algunes masies pratenques que encara conserven la tradició vinícola.

Va ser ben present a les masies de la baixa edat mitjana, l’existència de petits cellers, si més no, cups de vi. La tipologia de les masies pratenques d’aquesta època, presenta una peculiaritat comuna. Els cellers ocupaven la part posterior de les cases, perquè a la part nord era la més fresca i la que menys li donava el sol, amb l’intent de resistir els calors de l’estiu. A finals del segle XVIII, l’augment de la vinya va implicar la pèrdua de la pineda del litoral, com a la majoria de poblacions deltaiques.

El vi existent als segles XVI-XVII era de poca qualitat essent de gran acidesa. Progressivament i sobretot al segle XVIII, les vinyes van ser substituïdes per vi emparrat en arbres, principalment salzes i àlbers blancs, conegut com vi grec. El vi pratenc era tan apte per al costum com per a la farmàcia. Clar, brillant i d’un to groc-verdós, i també utilitzat contra les inflamacions de la vista.