24 de març del 2011

Retornant al riu vermell

La importància del Riu Llobregat per a la història pratenca és ben explícita, perquè les terres del Prat són conseqüència del propi riu. Les formacions quaternaris, gràcies a les avingudes, va dibuixar un terreny planer amb les variacions del riu cada cop més cap a la ciutat de Barcelona. Lluny queda les desembocadures del riu a la zona del Remolar, que amb l’aportació de les terres argiloses empentaven la desembocadura més a llevant.
Durant l’època romana, el pont construït a la mansio Ad Fines (Pont del Diable a Martorell) sobre el Rubricatum flumen dóna importància a la unió de dos móns amb el capritx d’unir les noves terres romanes. En temps d’August, les legions romanes IV, VI i X configuraven la connexió de les terres dels dos marges del riu. Segons Mela que ens explica les petites poblacions que ocupaven la zona marítima des de Barcino a Tarraco, va ser Plini més aclaridor que parlà del Riu Llobregat al seu llibre Naturalis Historia (Liber III): “regio Ilergaonum, Hiberus amnis, navigabili commercio dives, ortus in Cantabris haut procul oppido Iuliobrica, per CCCCL p. fluens, navium per CCLX a Vareia oppido capax, quem propter universam Hispaniam Graeci appellavere Hiberiam. regio Cessetania, flumen Subi, colonia Tarracon, Scipionum opus, sicut Carthago Poenorum. regio Ilergetum, oppidum Subur, flumen Rubricatum, a quo Laeetani et Indigetes”.
La imatge presentada correspon a un desguàs, a l'antic curs del riu, a l'actual Polígon Industrial Pratenc.