Mig Cèntric des de la L9

Imatge que ens mostra l'espai cultural -Cèntric- a mig fer, a l'igual que les obres de la Línia 9 de Metro. Sembla paradògic, que ja al 1917, arran de la instal·lació de la Papelera Española, l'antic escorxador va ser obligat a marxar de l'indret que ocupava, per posteriorment ésser edificat, entre els anys 1918-1919, en l'espai que ocupa actualment el Cèntric. Aquest indret d'una importància actual, ja ho era en part en els segles XVIII-XIX, quan els camins de València i l'Albufera s'unien en aquest punt per distribuir els ramats i dirigir-los a la plaça de la Vila i a la ciutat de Barcelona.

Dipòsit d'aigües de la Plaça Catalunya

Nova imatge del dipòsit d'aigües. Aquest, va ser construït a l'any 1966 amb una alçada d'uns 38 metres. La seva funció és regular la pressió d'aigua potable per a la distribució a les llars pratenques. Des del punt de vista del paisatge urbà, es pot considerar com l'element singular més emblemàtic de la nostra ciutat -skyline-. Malgrat tot, la torre de control de l'aeroport presenta una alçada superior, ja que té uns 54 metres. L'època franquista en la qual va ser realitzada, és primordial per entendre la racionalitat i funcionalitat en la construcció de formigó armat oblidant la sinuositat o decoracions. Està composta per un suport en planta octogonal amb pilastres esveltes. A la cúpula, les arestes de la piràmide octogonal invertida li doten d'un dipòsit de 350 m3 de capacitat. La posada en escena del sistema de llums atorguen a la torre una força essencial per considerar aquest element com a identitari. Lluny queden les torres d'aigües modernistes d'altres municipis, però la bellesa no s'ha de confondre amb la identitat. Veritat encara és més, que la singularitat i el nou espai del Cèntric li configuren un potencial alhora de valorar l'estructura per si sola. L'únic inconvenient de l'entorn en el qual es situà, és l'oblit de l'escorxador. Ni rastre. Només forma part de l'esment popular en el moment d'intentar situar un espai nou o de la memòria.