Divorci al Prat del 1400

Al llarg dels segles XIV i XV la documentació històrica sobre el Prat ens parla de primun vivere, que fa referència a les pensions sempre alimentàries assignades a mares vídues. Amb les unions matrimonials registrades a la parròquia santboiana, en molts casos els contractes o capítols matrimonials fan menció a discussions familiars, demostrant que estaven a l’ordre del dia.

No només eren pactes entre la parella o el matrimoni, ja que hi han casos de separació entre els pares i el fill hereu –on ja casat era impossible la convivència dins del mateix mas-. Però, a l’estiu de l’any 1400 a fi de tenir pau i concòrdia, Guillem i Maria Viader del Prat de Sant Boi decideixen la seva separació. A partir d’aquest fet és possible una aproximació històrica al mas Viader ubicat a l’actual Ribera en l’antiga jurisdicció de Sant Boi.

Les reparticions de les pertinences de la família ens menciona una riquesa agrícola impressionant, amb tres masos i terres diverses a Sant Boi. Destaca que Guillem Viader es quedés expressament tot el mobiliari a més de draps, utensilis de casa, bestiar i esclaus, a excepció d’un que estava fugit. Els dos juraren per Déu i els evangelis, amb la mà de cadascú d’ells corporalment tocats, que les seves possessions esmentades en la llista de pertinences eren estrictament seves sota càstig o multa. No només la documentació ens demostra les riqueses o pobresa de la pagesia al segle XV, si no les representacions o juraments en el segellament d’un pacte o renúncia.

Joana, el patiment d’una vídua al Prat de Sant Boi

Hi ha racons al Prat de Llobregat que ens endinsa a una altra època. L’impacte urbanístic i les infraestructures desvirtuen el caràcter agrícola del passat pratenc, però la Història ens pot traslladar a qualsevol moment puntual del passat. Hi han episodis històrics al nostre terme municipal que ben podrien ser guió d’una pel·lícula.
El cognom Viader al Prat va ser de gran importància, malgrat que el llinatge d’aquesta família va desaparèixer a mitjans del segle XVI. El seu origen relacionat amb els camins romans, ens marca una proximitat amb els vials de Sant Boi de Llobregat. Efectivament, documentat al segle XIII al Prat de Sant Boi, ha servit per veure –a partir dels documents- com es vivia al delta del Llobregat. Capritxos del destí, Jaume Viader va morir el dia del santoral dels copatrons pratencs de sant Cosme i sant Damià al 1491 amb 30 anys. El mas Viader ubicat a l’actual Ribera en l’antiga jurisdicció de Sant Boi, anomenada el Prat de Sant Boi, era una interessant masia de gran importància que estava composta per 26 mujades. Poques vegades passaria que els pagesos del Prat, moririen sense fer testament, en aquest cas així fos. Casat amb una jove de 20 anys anomenada Joana, tenien dues nenes.
Aproximadament un any després, al 1492, es casaria amb un membre d’un llinatge important de la Ribera, amb l’Arnau Godai, que eren gairebé veïns, i del qual la seva dona també havia mort un pocs dies després que en Jaume Viader.
La mort d’en Jaume Viader, impossibilitava a Joana la jurisdicció de les seves nenes, ja que es necessitava la protecció legal paterna. Els parents del difunt varen acordar el tutor de les menors, i la vídua devia entregar tot els béns al nou tutor, que desconeixen el seu nom, però era un familiar dels Viader que garantia les riqueses de la saga.
Les morts en aquestes dates per la pesta eren recurrents. Arnau Godai i Joana van morir el mateix dia per una epidèmia de pesta, el 4 de juny de 1507. Poc abans de les seves morts, havien mort el seu infant i una filla adolescent.