Cal Saboia, prostíbul pratenc

Al llarg dels segles XVI-XVII hi han denúncies d’alguns pagesos pratencs als diversos bisbes, acusant als seus veïns de les immoralitats com la bruixeria, l’adulteri o la prostitució.

Parlar de prostíbul al Prat a l’actualitat és fer referència a l’actual Top Models, però ben conegut, a mitjans del segle XX, és la casa de pagès reconvertida coneguda com a Cal Saboia. Ubicada entre l’avinguda Anselm Clavé i el carrer Ignasi Iglesias, justament a l’entrada o sortida d’una vila, va fer trontollar l’ordre moral pratenc. Com a Bar Saboia des de 1931 estava registrat com a prostíbul. Les dones que hi treballaven eren de fora de la vila pratenca, essent molt famosa la denominada “la Mallorquina” que va arribar la seva repercussió i popularitat fins a la menció a diverses cites eclesiàstiques.

Durant la II República, moltes reunions clandestines escollien el prostíbul per la seva discreció on va ser un lloc de reunió per excel·lència; però ja a la Guerra Civil el grup anarquista del Prat es posicionà en contra i seria clausurat per exercir la prostitució i el joc.

Un cop acabada la guerra el franquisme, on ja proliferaven aquests centres a la capital de Barcelona, Cal Saboia obriria les portes fins al tancament al 1956, amb la prohibició oficial de la prostitució, malgrat que va perdurar fins a inicis de la dècada de 1960. Sectors conservadors i catòlics es posicionaren en contra del local on l’afluència de públic tant dels pratencs com barcelonins era impressionant. Sobretot va provocar molt aldarull el problema de les infeccions, i van ser molts sanitaris que avisaven dels contagis. La seva publicitat en els primers moments com a Café-Bar Dancin Saboya oferia “Servicio esmerado. Abierto día y noche”.

Proclamació de la II República al Prat

L’hora senyalada va ser les cinc de la tarda, quan el 14 d’abril de 1931, justament després de l’oficialitat de la República Catalana a Barcelona, des de l’Ajuntament del Prat es proclamà la República. El president va ésser Josep Pujol i Capsada, amb la vicepresidència de Jaume Sallés i el secretariat a mans de Tomàs Pujol. La importància sindical i política durant la II República al municipi s’entén a partir de la història de la CNT com es feia ressò al següent cartell: “Conscientes en esta hora suprema, y conocedores de la responsabilidad que ante el proletariado tenemos, os hacemos este llamamiento para que, comprendiéndolo todos por igual, aunamos nuestros esfuerzos en el seno de la Confederación Nacional del Trabajo, organismo que por sus tácticas de acción directa, por sus principios básicos, por los hombres que la informan, y por la seriedad que pone en la lucha merece la confianza del proletariado [...]”.

A Barcelona es va produir la vaga de la Telefònica el 6 de juliol de 1931, al Prat es patiria els conflictes de la Seda i al camp. A llarg de la II República es va fer patent, la repressió exercida tant per l’ajuntament com per les forces policials del municipi, als que defensaven la llibertat de reunió. La mentalitat governativa va comportar que la lliure associació del sindicat estigués prohibida, ja que les esperances i il·lusions dels llibertaris anaven més enllà del simple republicanisme. A les diverses reunions formalitzades, com a la celebrada l’1 de maig de 1931, es feien l’entrega dels manifest de les concentracions. En aquest cas varen entregar a l’alcalde un resum de la primera reunió feta durant la II República: les conclusions de la convocatòria varen ser la proclamació de 6 hores de treball, expropiació del clergat, l’abolició de la pena de mort, el servei militar voluntari, l’amnistia a pròfugs i desertors i el desarmament de totes les institucions que van estar al costat de la monarquia, policia i guàrdia civil.

Detall del cartell del concert republicà convocat el divendres 15 d’abril de 2011 a les 20 hores al Cafè de l’Artesa del Prat (http://joves.cat/images/21983t/images/21983). A més, aquest 14 d'abril ens garanteixen un espectacle de colors, sabors i olors.