Los Chichos, Los Chunguitos, Tony el Gitano, Las Grecas, Rumba Tres, Camarón, El Pelos, Chavis, Los Golfos, Los Calis, Cheles, Bordón 4, El Pelos, Los Chanos o El Chato, van ser alguns músics que amb els seus cassets van inundar les llars d'alguns barris pratencs. Lògicament i per cultura, Sant Cosme, als anys 80 del segle passat, és un dels millors exemples.Als finals de la dècada de 1970, la població del Prat va entrar en relació amb altres poblacions o barris de la perifèria de Barcelona, pel que fa al procés que es va trobar aglutinada. Aquesta simbiosi ve donada per la discriminació dels diversos barris al voltant de la capital. Principalment, amb Sant Roc i Pomar de Badalona, La Verneda de Barcelona i la Mina de Sant Adrià del Besòs, el Prat amb el barri de Sant Cosme va aglutinar les mirades de la premsa i de la mentalitat popular per qualificar la situació que es vivia. La proximitat amb aquesta relació ha teixit un munt d’anècdotes i de singularitats que fan augmentar les vivències d’alguns personatges al municipi. Molt lluny queda de les mirades del nucli urbà, però al barri de Sant Cosme és ben recurrent les seves peculiaritats i peripècies d’alguns d’aquestes persones. La relació d’aquests amb la resta de pratencs es feia més patent durant la Festa Major.
Ángel Fernández Franco, o popularment conegut com el Torete, anteriorment com el Trompetilla, va estar estretament relacionat amb el barri de Sant Cosme. Nascut a Barcelona, però vinculat, com el mateix va manifestar al Prat, on es va criar. Actualment, si hi ha una interessant llista recopilant a tots els escriptors pratencs, quan es faci la possible recopilació o inventari dels actors pratencs, sense cap mena de dubte, estaria el Torete. Amb els seus films de gran èxit -Perros callejeros (1979), Perros callejeros II (1980), Los últimos golpes de “El Torete” (1980), participant fent un "cameo" a Navajeros (1980), i com advocat a Yo, el Vaquilla (1985)-, avui dia es troben revaloritzats i molts cinèfils intenten analitzar aquestes escenes carregades de simbolisme. Tot dintre de l’anomenat cine quinqui. Aquest va ser un èxit al cinema -també al cine Capri-, el Torete és reconegut com un heroi per alguns o delinqüent per a uns altres. Tot aquest ambient nou amb l’augment de les màquines de marcians, còmics i la proliferació de discoteques.
El Torete, no tan sols va ser actor, ja que el seu fort era la cançó. El seu contacte amb la discogràfica EMI, li van fer treballar en el seu primer disc. Amb la seva veu ronca i el mateix tocant la guitarra, el seu destí era l’èxit. Els judicis pendents li van fer perdre aquesta oportunitat. Actualment, es discuteix l’existència de si veritablement va veure la llum el seu disc. Víctima del sida va morir el 26 de febrer de 1991 a Múrcia i enterrat al cementiri de Montjuïc, amb tan sols 31 anys.
Han hagut bandes i personatges importants a Sant Cosme en aquest període, actualment reconeguts com a símbols o delinqüents d’un període concret. La temuda banda del Perejil és un clar exemple, només fruit de la memòria oral.La memòria històrica està carregada d’errors, a vegades útil per poder conèixer la realitat humana del moment, la falta de l’anàlisi històric d’aquest període és una mancança important. Els discursos urbanístics i la simplificació dels actes vandàlics a Sant Cosme de finals dels 70 i inicis dels 80, cobreixen i emmascaren la seva pròpia història. Caldrà doncs, estudiar aquesta part de la microhistòria pratenca.
Alpiste (beguda alcohòlica), apalancar (guardar), pasma (polícia), ponerse ciego (embriaguesa de menjar o alcohol), colocarse (drogar-se), chorva (xicota), marrón (procés criminal, on als últims anys ha derivat el seu significat com a sinònim de gran problema), nota (persona que crida l’atenció), pasota (persona que no té interès per res), pelotazo (copa alcohòlica), piños (dents), pribar o privar (beure begudes alcohòliques), pota (vomitar), rollo (història o assumpte) o Yonki (heroïnòman), són alguns exemples de com el vocabulari quinqui és present a la parla actual de molts pratencs.