Pere i Paulina, gegants del Prat

En Pere i la Paulina formen part del conjunt de gegants del Prat. El 1980 Joan Sanahuja va proposar a l’ajuntament la construcció d’altres gegants, on serien presentats durant la VII Fira Avícola Raça Prat d’aquest mateix any. Pere i Paulina -en record dels patrons del Prat, sant Pere i sant Pau-, són els encarregats de voltar arreu de Catalunya. El Pere representa les característiques d’un arrosser pratenc i la Paulina una pubilla catalana amb el cistell amb elements com el gall pota blava.

Moment per descobrir i ampliar informació, aquesta tarda i fins el 8 de juny amb l’exposició sobre les figures que formen part del seguici de Festa Major al Cèntric.

http://www.patrimonicultural.elprat.cat/rss_detall/_H4QS29qxa73iC08S7D4Ztw8nG4cxjGN1M-ulhtstYRNgubd5mxdNSuCSID-FJ6J4dcjNZJDhKO2ZQIMoyQcGFQ

El Pollo del Prat

El Pollo forma part del bestiari de foc de la Colla de Diables del Prat. Construït en fibra de vidre per l’escultor Ramon Aumedes del taller de Granollers Sarandaca, representa un gall pota blava amb una alçada de 3,20 metres i 3,50 m de llargària, a més de 21 punts dobles de foc. El seu bateig de foc va ser al Pratifoc de 1991.

Identitat pota blava

Els pota blava o l’aviram conegut com Raça Prat presenta una coloració en el seu plomatge perdiuat, la cresta amb 5 o 6 puntes i les cuixes lliures de plomes i allargades amb un color blau pissarrós. La dedicació i esforç de la granja avícola Colominas i dels pagesos a principis del segle XX ha propiciat que la raça arribi als nostres dies. Malauradament, la història de la Raça Prat s’escriu a partir de la dècada de 1930, i pinzellades de finals del segle XIX. Però, la documentació escrita ens parla de les masies del segle XVIII amb capons del Prat, que ja els venien a la ciutat de Barcelona. Ànecs, oques, galls dindis, capons, galls i gallines són presents en els lloguers de les terres i cases, com mostra de la identitat i respecte al propietari. Durant els segles XVIII-XIX els obsequis i regals d’aquests animals va ser una pràctica recurrent i molt apreciada pels masovers deltaics. La història de la Raça Prat s’ha d’explicar a partir dels seus orígens com característica del territori no només com a la denominació genèrica determinada al 1987 per la Generalitat de Catalunya.