Agafant la història de la Raça Prat

Malgrat la crisi econòmica actual, encara avui dia, la indústria és la base principal del municipi. L’activitat agrícola ha quedat al marge d'aquest procés iniciat a principis del segle XX. La gran acceptació social dels productes de l’horta deltaica, ha permès que encara es gaudeixi de les hortalisses i del conjunt de capons, galls i gallines coneguts com Raça Prat, o popularment com pota blava. L’aviram conegut com Raça Prat presenta una coloració en el seu plomatge perdiuat, la cresta amb 5 o 6 puntes i les cuixes lliures de plomes i allargades amb un color blau pissarrós. La dedicació i esforç de la granja avícola Colominas i dels pagesos a principis del segle XX ha propiciat que la raça arribi als nostres dies. Aquesta fotografia mostra un fragment de l’escultura de Francisco López Hernández en homenatge a l’aviram de la Raça Prat ubicada al 2006, a tocar a la Torre Balcells, davant del carrer Pamplona. Malauradament, la història de la Raça Prat s’escriu a partir de la dècada de 1930, i pinzellades de finals del segle XIX. Però, la documentació escrita ens parla de les masies del segle XVIII amb capons del Prat, que ja els venien a la ciutat de Barcelona. Ànecs, oques, galls dindis, capons, galls i gallines són present en els lloguers de les terres i cases, com mostra de la identitat i respecte al propietari. Durant els segles XVIII-XIX els obsequis i regals d’aquests animals va ser una pràctica recurrent i molt apreciada pels masovers deltaics. Anècdotes vàries, però ja com a curiositat, els documents ens parla que ja els francesos que varen estar al Prat a inicis del segle XIX durant la guerra del francès, es varen apropiar de l’aviram pratenc. La història de la Raça Prat s’ha d’explicar a partir dels seus orígens com característica del territori no només com a la denominació genèrica determinada al 1987 per la Generalitat de Catalunya.

La Granja

A inicis dels anys 70, la cooperativa anomenada La Unión Téxtil, va iniciar la construcció de pisos als terrenys que hi havia la famosa Granja Avícola Prat, que es dedicava a la producció dels pollastres pota blava. Els magatzems on es criaven les aus varen desaparèixer per donar pas als blocs de pisos. Les modificacions genètiques de la Raça Prat va ser promoguda per Salvador Castelló, de la Reial Escola d’Avicultura, que va fer que Josep Colominas creés la granja, per perfeccionar morfològicament els pollastres donant pas a una avicultura científica.
La primera granja avícola va néixer al 1925, al carrer del Centre. Posteriorment, es creà al 1933 la Granja Avícola Prat, a l'actual barri la Granja, amb les noves tecnologies de l’època. L’harmonia de la granja dintre d’un paisatge enjardinat, va ser criticada a l’època, però admirada avui dia, ja que contava amb serveis pels animals. La personalitat d'un barri creat en un terreny avícola desaparegut, doten als seus espais urbans una morfologia peculiar. Però, sobretot la capacitat de les persones per diferenciar-se d'altres racons o barris del Prat, formen una agrupació i un sentiment de pertànyer aquest barri important. La seva juventud com a barri o les vivències del pas del temps en aquest indret configuren que les històries s'entrecreuen i siguin compartides, deixant la memòria i formant la veritable història del barri.