Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris processó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris processó. Mostrar tots els missatges

1 de juny del 2012

L’aldarull de Sant Isidre al Prat de 1742


A mitjans del segle XVII, la immigració francesa al Prat es va agrupar entorn als sants metges Cosme i Damià. Per contra, els pratencs -que estaven una mica més arrelats- administraren sant Jaume i sant Sebastià com a contra per la iniciativa forastera. Però, amb la frenada dels occitans, els nous vinguts començarien a vindre procedent de l'interior de les muntanyes de Catalunya, on s’encarregarien de la capella de sant Isidre.

Des d'inicis del segle XVII organitzaren la festa del Sant Isidre amb un plantada de l’arbre de maig, balls a la plaça de la Vila i cursa de cavalls. En el cantó religiós, la processó era portada principalment per bovers, és a dir, per adolescents que havien estat pastors de bous. Al 1742, els dos bàndols enfrontats –per un cantó els naturals i per l’altre costat els forasters- a l’hora de portar el tabernacle del sant no es van posar d'acord; i per aquest motiu, el rector i el consistori van proposar que serien dos membres de cada grup.

Però, un cop es procedia a la processó amb l’església plena de gent, un grup en contra dels bovers forasters es revoltaren crispant a la població present. Seguidament, s’atura l'acte religiós i amb l’ajuda de les forces d’ordre de la ciutat de Barcelona empresonaren, no massa temps, alguns causants de l’aldarull. Sorprèn que molts dels encausats estaven vinculats a la política local del Prat o ho estarien més tard.

31 de juliol del 2011

Festa de la Instal·lació de Maria al Prat (1851). Processó de rogativa o tradició

La guerra dels matiners, també coneguda com la segona guerra carlina (1846-1849), va ser una guerra civil emmarcada en el conflicte per la corona d'Espanya, i que de ben segur el Prat ja coneixia les penúries per l'anterior guerra carlina o guerra del francès. Anteriorment, el Prat va esdevenir camp de batalla, ja que van passar els principals exèrcits dels dos bàndols -liberal i carlí- i les destrosses van comportar la desolació al poble del Prat. Després d'aquest episodi entremig, abans d'arribar a la tercera guerra carlina (1872-1876), a l'estiu de 1851 el Prat va recuperar una tradició, coneguda com la Festa de la Instal·lació de Maria, baix títol de la Cort.

Aquell dia 24 d’agost de 1851, des del matí de l’església parroquial es va realitzar una processó amb el convit als responsables de les diverses administracions municipals i el jovent amb destrals, segurament pel caràcter agrícola i lluitador de la pagesia pratenca. Moltes xicotes anaven vestides en blanc amb mant de color blau cel i una corona de flors.

Les causes i conseqüències de la guerra patida principalment eren per la combinació de la crisi agrària per les males collites, i per la crisi del tèxtil, provocant una oposició a les lleves militars abusives. Va ser per aquesta raó, que les plegaries estaven encaminades a demanar a la verge la millora de les collites, ja sigui per la guerra com per les riuades.

Les nenes que anaven vestides com ja hem comentat, entorn a unes 15 nenes, portaven cadascuna un jeroglífic de la lletania lauretana a les mans. Davant del jovent anaven unes quatre dones, anomenades camaristes de la gran Reina de l’Univers, amb torxes enceses, acompanyades del mossèn i de les autoritats consistorials, entonant l’Ave maris stella. Tota la processó s’encaminava a les afores del poble on estava la imatge, ricament adornada, però desconeixement el punt assenyalat. Quan es va arribar, es va entonar la Salve, i algunes dones la varen portar en tabernacle passejant-la per tot el poble, finalment es va retornar a l’església per fer les cantades i sermons per a la verge davant els seus fidels.

Ja per la tarda, va haver-hi un Solemne Rosari amb música i explicació de misteris. “... visitad y haced la corte a la gran reina que acaba de tomar posesión de vuestro fértil y frondoso país, como también de vuestros corazones, y no dudo que, prosiguiendo con tan noble comportamiento, prenda en vuestro interior el fuego del amor divino, y que el fruto de vuestras oraciones pronto se derrame sobre vuestro suelo, como también sobre los demás pueblos del litoral”.