Socors mutus al Prat

Des d’inicis del segle XVI al Prat es documenta la unió de treballadors de la classe jornalera i artesans creant diverses associacions i cooperatives. Més recurrent seria al llarg del segle XIX quan es creà la primera germandat de socors mutus sota l’advocació de Sant Antoni Abat formada per treballadors, on estaria exclosos els pagesos. Els pagesos pratencs crearien La Armonía sota el patrocini de Sant Isidre. Sempre vinculades amb l’església, fins que una de les societats cooperatives amb major èxit seria, al tercer quart del segle XIX, l'anomenada La Unión, que es dedicaria a la compra i venda d’objectes de consum, en aquest cas sense la presència dels pagesos pratencs.

Festa de Sant Isidre a la festa de l'arbre al Prat

Des d'inicis del segle XVII al Prat s’organitzà la festa del Sant Isidre amb un plantada de l’arbre de maig, balls a la plaça de la Vila i cursa de cavalls. L’acte s’acabava amb una processó per la part baixa del poble amb la imatge del sant. Posteriorment i ja a inicis del segle XX, la celebració passaria a l’anomenada festa de l’Arbre amb la plantada d’arbres. Des del 1959 i a la dècada de 1960 seria una de les festes més populars a la vila pratenca, amb el guarnit de balcons i la participació dels infants amb l’apadrinament d’un arbre.

Alambí a les masies pratenques

A les cuines de moltes masies del Prat durant l'Edat Mitjana existia un alambí per a destil·lar aigües. Ja que l’aigua era dels pous superficials i no era recomanable el seu ús, s’instaurarà el costum de beure l’aigua del riu, mitjançant les anomenades "pedres suadores", malgrat també els riscos bacteriològics.

"Mercadillo" o "el Jueves" a Sant Cosme

Anar a comprar dies com avui al “Mercadillo” ha estat una tradició molt pratenca, tan que també és conegut com “el Jueves”. Des d’inicis del segle XX es celebrava a la plaça de la Vila, després a mitjans d’aquest segle es celebraria a l’avinguda Verge Montserrat a tocar al Casal de Cultura. I més tard al costat de l’actual CAP Ramona Via a la mateixa avinguda. Al 1969 s’estudiaria passar-ho al nou barri de Sant Cosme que fins a dia d’avui forma part d’una tradició, del que pugui gaudir, anar al mercat al matí del dijous.

El joc de la "correa" al Prat

Imatge extreta de:

http://www.xtec.cat/centres/e3007233/WEB%20COMENIUS/WEB%20CATALA/CATALUNYA/jocs%20tradicionals.htm

El joc de la corretja o “correa” és un joc tradicional arreu de Catalunya, principalment de les Terres de l’Ebre. Durant les dècades de 1970 i 1980, al Prat es va practicar una modalitat d’aquest joc. Consistia en amargar una corretja per part d’una persona, on la resta l’havien de descobrir. La persona que havia descobert la corretja podia perseguir a les diferents persones donant els cops de corretja al cul fins a una zona de salvaguarda.

El joc del guà al Prat

El guà és el joc més popular del jocs de bales. La primera meitat del segle XX anomenat “clotet”, on posteriorment, ha esdevingut guà fent referència al forat al terra per a la seva pràctica. Els jugadors cadascú amb la seva bala des d’una línia a certa distància es llençava la bala procurant ficar-la dins el guà o tan a prop com pugui. El que la ficat dintre començava a tirar o si no hi havia el més pròxim. Posteriorment, s’ha de tirar contra una de les bales dels adversaris. La primera s’anomenava “chiva”, “chivas” o simplement “primera”, la segona “peu” o “segona”, però també es va posar de moda a les dècades 1970-1980 “lohay”. Un cop havia picat la bala contra la bala del adversari, havia de allunyar-se tan com per entrar el teu peu com a marcador de distància. El tercer cop anomenat “tute”, i finalment s’havia de ficar al guà o al clotet. Aquesta modalitat de “chiva, pie, tute i guá”, va ser molt popular durant la dècada de 1970 fins a inicis de 1990. Actualment, malgrat la diferències generacionals i els pocs racons per a la seva pràctica en parcs públics sembla que es tornaria a jugar al Prat.

Diverses maneres, però no les úniques, de tir per a la seva pràctica.

Les bitlles al Prat

El joc de les bitlles es va jugar al Prat durant els segles XVII-XVIII, principalment arrelat a la plaça de la Vila. Malgrat l’origen medieval d’aquest joc, només és a partir d’aquesta època quan es té constància de la seva pràctica. El joc consistia en tombar cinc de les sit bitlles de què constà mitjançant tres bitllots des d’una distància predeterminada. Avui dia, és un esport federat i reglamentat, on a inicis del segle XX es va perdre la tradició, malgrat que excepcionalment s’han vist en diversos parcs la seva pràctica.

Encant al Prat de Llobregat

Durant el segle XVIII a la plaça de la Vila del Prat es venia en pública subhasta els béns d’un difunt o persona viva amb la finalitat de pagar els seus deutes acumulats. Conegut amb el nom d’encant, normalment es celebrava els diumenges i dies festius.