El dipòsit d’aigües de Sant Cosme edificat al 1974 -sense ús- configura per al barri de Sant Cosme el seu propi skyline. La diferència amb el seu veí ubicat a la Plaça de Catalunya, ple de llums de colors, li atorga una certa distància i un fort aïllament.
Més enllà d'una gestió cultural dels usos que pot albergar aquesta estructura de formigó, la realitat històrica és una altra. Justament el seu enclavament marca l’antiga ubicació de Cal Cisquet Natrus. Amb un terreny agrícola documentat des del segle XVI, amb 42 mujades, va ser edificada per controlar aquest sector de l’Albufera al segle XVIII per part de la família barcelonina Tusquets.
A inicis del segle XIX amb la Guerra del Francès, les diverses carlinades, la família masovera Padrosa i Fosalva, la Guerra Civil espanyola, l’existència d’una capelleta al pis superior i les anècdotes durant el primer franquisme són testimonis d’un passat que marquen l’aproximació històrica. Al 1970 va ser enderrocada dins projecte d’expansió del barri de Sant Cosme.
A finals del segle XIX, el Prat de Llobregat amb la instal·lació del Canal de la Dreta va anar augmentant els casos de les febres intermitents, ja que en els seus inicis no es va proveir dels desaigües necessaris. La construcció hidràulica va ser realitzada al 1859 per Eusebi Soler, de la qual motivà el creixement econòmic i demogràfic de la població. El cultiu de secà va donar pas a l’agricultura de regadiu. Les filtracions i l'augment de l’aigua, que inundà els camps pròxims, va ser un impediment per a les tasques agrícoles. D’aquí l’inici de la construcció de pous artesians. El primer va ser construït amb una profunditat 45 metres.