El Prat: entre presidents i prínceps (1980)

Entre els mesos d’abril i maig de 1980 es finalitzaren les obres de l’escola Josep Tarradellas. El dia 18 d’abril, el president de la Generalitat de Catalunya visitava el complex escolar pratenc que en aquell moment es situava en el carrer de la Carretera de la Marina i el carrer Misse Casamada –antic propietari de Cal Saio-.

El centre escolar va ocupar un total de 2.000 metres quadrats amb la configuració d’unes 40 aules per a un total d’uns 1.200 alumnes. Però, anteriorment, al 1978, ja havien inaugurat 8 aules. El president va ser rebut per les autoritats locals, la delegada del Ministerio de Educación y Ciencia i altres representacions. Va col·laborar amb l’aportació econòmica de mig milió de pessetes i va donar un trofeu per a la celebració d’un torneig escolar que portaria el seu nom.

Després de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament del Prat, se li va entregar un exemplar d’un llibret del Dr. Jaume Codina, amb el títol Un quadern escolar pratenc del segle XVIII i una medalla commemorativa del XXV aniversari de la fundació d’Amics d’El Prat. Per la proximitat amb el col·legi Prínceps d’Espanya, el president de la Generalitat va declarar en clau d’humor que al Prat estaven rodejats de presidents i prínceps.

Escola de la Papelera. Records passats d'una part de la infantesa pratenca

Una de les curiositats del Prat és que molts edificis parlen per si mateixos. La càrrega històrica de molts d'ells s'incrementen a partir de tota l'aportació de records i historietes dels diferents pratencs i pratenques que gaudiren de les seves estructures. Avui dia, queda com un edifici abandonat a l'espera; malgrat tot, semblaria més una residècia enigmàtica que una antiga escola, i encara menys una escola vinculada a la Papelera Española.

L’escolarització pratenca es va esdevenir al segle XVIII, arribant el primer mestre al 1724. La industrialització també va condicionar i reforçar l’ensenyament, ja que molts pagesos no podien enviar els seus fills a l’escola perquè la mà d’obra al camp era més important que l’aprenentatge.

L’escola de la Papelera es troba ubicada al carrer Nicolás Urgoiti núm. 40-44, a l’antiga finca del Mas Amigó i a tocar amb l’antic escorxador abans d’instal·lar-se la fàbrica paperera. Aquest va ser construït al 1877, en un punt estratègic ja que era l’antic camí del Pont que es dirigia cap a la ciutat de Barcelona. Fins i tot, l’antic i desaparegut camí de la Barca passava quasi per davant. Recordem que la Papelera Española va ser construïda al nostre municipi entre 1917 i 1919, i aquesta casa era una torre residencial projectada dins de la reorganització urbanística d’aquest sector per part de Josep Flaquer. Tot canvià, fins que al setembre de 1930 s’inicià el procés de canviar l’habitatge per una escola de nois per als fills dels treballadors de la fàbrica. Aquest recinte transformat en una escola va ser dirigida per Jesús Ortí i Martí. El carrer que puja en direcció nord, cap a l’actual Eixample Nord està dedicada a la seva persona.

L’acomiadament d’un treballador també comportaria la pèrdua de la plaça del seu fill a l’escola, malgrat que hi ha un índex molt baix d’aquests casos. Fins al 1983, l’Escola funcionà. L’edifici constava de dues plantes per a l’ensenyament amb un total de 80 places. L’escola no tenia biblioteca ni menjador i el jardí era utilitzat com a pati amb un cobert reutilitzat com a gimnàs.

La torre residencial va passà a escola, el seu jardí a pati per a la canalla, i avui dia l’edifici espera una millor fortuna que l’antiga fàbrica. L’edifici està protegit per l’ajuntament al seu catàleg, també el seu entorn, com l’arbre de l’entrada ple de records de la infantesa de molt pratencs.

Col·legi Prínceps d'Espanya 1978-1979

Colegio Príncipe de España, Colegio Nacional Príncipes de España o el Príncipes, són algunes formes incorrectes per referir-se a l'antic col·legi Prínceps d’Espanya. En un primer moment, es va optar pel qualificatiu de prínceps, amb visió de futur, perquè volia ser un homenatge pels futurs prínceps de l’estat espanyol amb la recent democràcia. Actualment, és diu IES Estany de la Ricarda. L’efímera història d’aquest recinte educatiu va lligada, principalment, a la crisi municipal del 1978. En aquest any, el curs va començar amb unes aules prefabricades. Dos d’aquests barracons han estat englobats a la present església de la Mercè. Encara més problema patirien els veïns del col·legi Josep Tarradellas ja que l’escola no estava acabada. L’organització i les queixes dels pares front l’ajuntament varen ser una constant fins al 1979.

Els barracons amb totes les seves carències, estaven complementats per l'absència de tanques, ja que no estaven col·locades; davant el temor dels pares i mares, i el gaudiment de la canalla. Tota una història que forma part de la memòria oral d'un grup de pratencs, que varen patir o gaudir d’una aventura d’aquest passat més immediat. Només en falta la consulta de tota aquesta documentació per valorar les veritats, carències, mentides o interessos del moment, i per contradir els rumors o no de l’ensenyança als anys 1978-1979. Tota una experiència!