Els problemes de la construcció de les grans infraestructures és la pèrdua del patrimoni cultural, però a vegades també és la seva toponímia. El topònim conegut com la Plana del Galet, que fa referència al sector on actualment es situa el RCD Espanyol i el centre lúdic Splau, àrea extensa, que compartim amb el terme municipal de Cornellà de Llobregat, hi havia situat el Mas Galet. D’aquesta ocupació, prové el seu nom de la Plana del Galet. Durant el segle XIX, la majoria dels problemes consistien en les avingudes del riu Llobregat i els seus camins impracticables. La solidaritat entre els masovers cornellencs i les rivalitats varen portar moltes vegades a exigir la reparació viària pública als consistoris de Cornellà i el Prat, malgrat que la majoria de vegades no varen complir les exigències dels pagesos. A mitjans del segle XIX, per la presència de molins fariners en aquest sector, la majoria de pagesos de Cornellà i en menor quantitat els del Prat, anaven a l’elaboració de la farina per a la producció de pa.
Finalment, a mitjans de la dècada dels 70 del segle passat, a conseqüència de les inundacions que s’originaven a la Plana del Galet, es va decidir el desviament del riu i procedir a dessecar aquest lloc. Això, va ser aprofitat per part de diferents municipis de l’àrea metropolitana per abocar les seves escombraries, cosa que va sortir a la llum durant les obres del centre esportiu i lúdic.
Els problemes de la construcció de les grans infraestructures és la pèrdua del patrimoni cultural, però a vegades també és la seva toponímia. El topònim conegut com la Plana del Galet, que fa referència al sector on actualment es situa el RCD Espanyol i el centre lúdic Splau, àrea extensa, que compartim amb el terme municipal de Cornellà de Llobregat, hi havia situat el Mas Galet. D’aquesta ocupació, prové el seu nom de la Plana del Galet. Durant el segle XIX, la majoria dels problemes consistien en les avingudes del riu Llobregat i els seus camins impracticables. La solidaritat entre els masovers cornellencs i les rivalitats varen portar moltes vegades a exigir la reparació viària pública als consistoris de Cornellà i el Prat, malgrat que la majoria de vegades no varen complir les exigències dels pagesos. A mitjans del segle XIX, per la presència de molins fariners en aquest sector, la majoria de pagesos de Cornellà i en menor quantitat els del Prat, anaven a l’elaboració de la farina per a la producció de pa.