El Noi Baliarda i el rapte de dones del Prat (1849)

En ocasions i malauradament, la nostra història del Prat es veu engrandida per la proximitat amb la ciutat de Barcelona i pel lloc estratègic que ocupa.

El Noi Baliarda, va ser un revolucionari progressista de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Durant la segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849), la seva actuació anava en contra de la política centralitzadora dels governs moderats espanyols, controlant el territori des del massís del Garraf fins al Vallès. El govern de la reina Isabel II, a càrrec del general Narváez, va originar una política centralista dictatorial, donant lloc a la Guerra dels Matiners.

Juntament amb els carlins lluitaren partides republicanes federals com la del Baliarda. Després de la derrota als boscos de Sant Fost a la zona de Sant Cugat del Vallès a mitjans de gener de 1849, les pressions a molts indrets s’intensificaren.

Durant el conflicte bèl·lic, el Prat va ser saquejat en continues ocasions, malgrat l’intent de fortificació de la vila. La política pratenca amb directrius del govern central va fer que els regidors en moltes ocasions fossin amenaçats. Abans d’acabar la guerra, la partida de Baliarda a l’abril de 1849, amb un total d’uns 40 homes, creuaren el pas de la Barca i es van dirigir cap al nucli urbà. Van anar a buscar a tres regidors que no es trobaven als seus habitatges. Aquest motiu va comportar el rapte de les seves dones, i més tard marxant cap al poble de Viladecans.

Al maig de 1849 acabada la guerra, es va crear una nova comissió local encarregada d'estudiar les conductes dels veïns pratencs. Desconeixem la sort de les dones raptades, però a l’estiu de 1850, a l’actual carrer Baliarda del barri de Sant Andreu de Barcelona, va ser abatut pels Mossos d’Esquadra i un esquadró de Cavalleria el Noi Baliarda.

Embarcador del Remolar

La zona militar del destacament del Prat respon a un dels episodis històrics més ocults del nostre municipi. La protecció i les directrius militars de les maniobres efectuades en aquesta àrea, han estat dissenyades sota un control de l’Estat espanyol al llarg de la seva pervivència.

Al llarg del segle XIX hi hauran un munt de plets sobre els drets comunals d’aquesta partió del Remolar, on al final d’aquest segle els propietaris particulars aniran guanyant terreny d’una terra que al llarg de la seva història era comunal.

Justament a finals del segle XIX, un cop s’inicià les desamortitzacions als dominics, s’instal·la un nou destacament o zona militar a l’antiga finca de la Volateria. Parlar d’aquest paratge ens pot abocar a reflexionar sobre la Sra. Palmira, que va viure al polvorí militar, però això ja és una altra història. L’Estat espanyol va dissenyar una zona militar que en part encara existeix a l’actualitat, però moltes estructures han anat desapareixen. La construcció d’un polvorí, les diverses dependències, un sistema de drenatge de les aigües per controlar el Remolar i un embarcador, ens indica la complexitat d’aquest territori de caràcter militar. Tot custodià per la 2a. Secció de la 3a. Companyia d'Infanteria de la Comandància de Barcelona, durant la implantació dels carrabiners, sota la responsabilitat de l'Aeronàutica Naval. Des de l'interior del camp militar es podia anar a la rampa d'accés de l'embarcador i al contrari, és a dir, que la idea era poder carregar i descarregar mercaderies en vaixells ràpidament des de la zona militar, ja que allà desembocava la carretera de la Volateria.

Al llarg de la seva existència va ser utilitzat com accés des del mar fins a la zona militar, per part de personatges i militars com de mercaderies i explosius. Potser la seva ubicació al Remolar ha fet que hagi perdurat, malgrat estar fora de la zona militar però dintre del domini de la Comandància de Marina.