Camí de Cal Bitxuelo

El camí de Cal Bitxuelo es va construir durant la dècada de 1920 per encàrrec de la família Bertrand i Serra, malgrat que ja existia el camí de Cal Bitxuelo Vell. Amb la reorganització del terreny de l’albufera i sobretot pel desguàs de l’aigua, aquest camí es situava entre mig del carmí de Cal Minguet i el camí de la Ricarda. Avui dia, ja no existint com la mateixa masia, es troba dins de l’àrea aeroportuari.

Camí de Cal Maginet

El camí de Cal Maginet del Prat està relacionat directament amb el terme de Sant Boi. En aquest terme havia un camí anomenat del Pas del Maginet que s'encaminava cap a l'Albufera i es podia anar al camp de l'Aviació i al Remolar. La instal·lació del polígon Mas Blau va seccionar aquest pas a l'aeròdrom, que fins als anys 70 es podia anar. El topònim Maginet és molt usual a Sant Boi, malgrat també està present a Hospitalet, Cornellà i el Prat. Actualment, el camí de Cal Maginet correspon a un vial que serveix per delimitar els dos termes municipals, que des de mitjans del segle XIX, les terres pròximes són cultivades conegudes com a Cal Maginet.

Cal Monés, un patrimoni en perill?

La masia de Cal Monés, també coneguda com a Cal Marc, correspon a una edificació possiblement del segle XV, a partir de les restes d’uns habitatges existents, adossats a la masia. Es troba a la carretera de València molt prop del barri de Sant Cosme, destacant de la façana una inscripció on diu: “Ave Maria Puríssima any 1723”. Amb una era empedrada, la masia està composta per dos pisos i golfes. L’ajuntament del Prat va comprar la masia per a la protecció i la seva salvaguarda. - inclosa al catàleg de patrimoni-, malgrat tot, és des de la seva adquisició quan més destrosses i actes vandàlics s’han produït perdent part d’elements emblemàtics que posseïa l’edificació.

Camí de Cal Natrus

El camí de Cal Natrus fa referència a un antic camí del segle XIX, que des del camí de Cal Casanovas sortia un trencall passant per Cal Cisquet Natrus i arribava fins al camí de Cal Gravat. Justament on actualment hi ha l’edificació de Cal Xagó, al sud del barri de la Granja. Actualment, el camí de cal Natrus ha desaparegut completament, ja que amb l’ordenació urbanística a la segona dècada de 1960 i inici de 1970 del barri de Sant Cosme va fer eliminar el vial com la pròpia masia.

Camí de Can Miquel d'en Quico

El camí de Can Miquel d’en Quico correspon a un vial de servitud que des de la carretera de l’Aviació anava en direcció a la masia del mateix nom. Històricament, va ser durant la dècada de 1920 i fins a 1950 quan aquest camí s’utilitzaria com a tal. Malgrat l’enderroc de la masia a mitjans del segle XX, restes estructurals d’aquesta i el camí han estat presents abans de les obres de l’Eixample Sud. El camí gairebé coincideix amb un carrer projectat dins del projecte urbanístic que s’està portant a terme.

Camí de Cal Molas

El Camí de Cal Molas era un vial de servei que des del Camí de Cal Gravat, i posteriorment carretera de l’Aviació, sortia i anava en direcció a la masia. A més, discorria fins als seus terrenys fent una mena de triangle encerclant terrenys de conreu, construïda a inicis del segle XIX.

Camí de Cal Tet

El Camí de Cal Tet era un vial que des del Camí de cal Beitas es dirigia cap a Cal Tet, discorrent fins al Canal de la Dreta del Llobregat o a la Barraca del Sorolla. Aquest camí era paral·lel a la pineda que existia a l’Estany de ca l’Arana al districte de la Bunyola. Actualment, el desviament del riu i la llacuna artificial de Cal Tet va seccionar, juntament amb l’hàbitat de ca l’Arana, el camí, però resta una part dins de l’Espai natural del delta del Llobregat: Cal Tet – Ca l’Arana.

Camí de Cal Truco

El camí de Cal Truco era un pas que des de gairebé la Màquina de Cal Patrici o La Segona Màquina es dirigia a la masia de Cal Truco. El vial va ser creat a inicis del segle XX per accedir a la masia propietat de Jaume Casanovas i Parellada, essent un camí important pròxim a l’antiga desembocadura. Passant Cal Truco, el camí s’endinsava uns 500 metres fins al mar a la dècada de 1920, on des de 1996 amb la destrucció de la casa i la posterior desviació del riu, les obres aeroportuàries i el polígon pratenc han modificat el vial. Actualment i salvant les grans diferències, gairebé coincideix amb el camí creat per als camions per a l’aportació de materials per a l’ampliació del Port de Barcelona, a pesar de la seva considerable amplada.

Camí de Cal Patrici

L’actual i mal anomenat camí de Vora el Riu correspon a una desvirtuació del nom del vial tradicionalment conegut com a Cal Patrici. Aquest camí era la continuació del camí del Sorral que a l’alçada de la masia de Cal Fernando Puig canviava el nom, discorrent fins a Cal Truco a l’antiga desembocadura del riu. Malgrat que encara continua el nom de camí de Cal Patrici, a l’igual que la masia, amb les remodelacions del Polígon Industrial Pratenc s’ha desvirtuat el carrerer de l’antic sector de la Bunyola. Actualment, existeix un carrer anomenat com a Cal Patrici, gairebé a la nova desembocadura, a pesar que es troba quasi un quilòmetre de l’hàbitat del mateix nom.

Camí de Cal Serra

El camí de Cal Serra és l’actual vial que des del camí de la Carretera de la Marina passa per la masia de Can Peret de la Serra o Cal Xicomèdia i va en direcció al riu Llobregat. Tradicionalment, aquest vial era d’ús públic i a finals del segle XVIII i el segle XIX havia estat propietat del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1926, aquest terme cedia part de les seves possessions entorn a la masia, passant Can Serra al Prat. Històricament, aquests terrenys que ocupa la masia esmentada fan relació a l’antiga propietat de Provençana, l’Illa de Banyols, essent en època medieval part d’una illa davant el capritx i inundacions del riu Llobregat.

Camí de Cal Minguet

La part de l’actual camí de Cal Minguet és un vial que malgrat les modificacions i la propietat privada corresponia a un domini públic per a l’aprofitament de l’Estany de la Ricarda al llarg del segle XIX.

La compra i l’explotació de la partida de la Ricarda va comportar les modificacions de la xarxa viària i la prolongació de vials. El Camí de Cal Minguet del segle XIX naixia d’un vial que sortia de l’antic camí de Cal Gravat i anava en direcció fins al Camí de València. L’ocupació i privatització de l’espai de la Ricarda a inicis del segle XX va fer prolongar el Camí de Cal Minguet, aprofitant alguns trams d’un camí que vorejava l’estany.

Camí de les Moreres a la Plana del Galet del Prat

El camí de les Moreres del Galet era un vial del Prat que anava en direcció a Cornellà del Llobregat. La importància d’aquest camí era poder anar als molins fariners de Cornellà a mitjans del segle XIX. Avui dia, el camí es trobaria en el tram del riu entre els dos termes municipals, dessecat a mitjans del segle XX per runes i deixalles de la ciutat de Barcelona, que van aparèixer durant les obres constructives del centre comercial Splau i de l’estadi del RCD Espanyol.

Camí de Cal Serra del Prat

El Camí de Cal Serra era un vial d’accés de servitud. Des de l’antiga carretera de la Bunyola era el pas per entrar a la desapareguda masia Cal Serra o Cal Miquelet del Serra, ubicada entorn a la plaça Blanes. L’obertura de l’actual carrer Lleida, malgrat projectat al 1916, no seria fins al 1951 quan es construís. A mitjans de la dècada de 1970, l’ajuntament expropià l’antiga finca de Cal Serra o Cal Miquelet del Serra.

Camí de la Ribera del Prat

El camí de la Ribera del Prat correspon a un vial d’època medieval en direcció a Sant Boi de Llobregat. Des d’aquesta població va ser anomenat camí del Prat de Sant Boi fins al segle XVI amb la independència parroquial del poble del Prat. Com la majoria de camins ha sofert grans transformacions, la intenció de la seva creació era ser el pas des del nucli de masies que estava a l’actual plaça de la Vila passant per les grans masies del districte de la Ribera. Actualment, el Parc Agrari del Baix Llobregat conserva la trama d’aquest camí existent al segle XIX.

Camí del Salí

El Camí del Salí corresponia a un camí tradicional del sector de l’Albufera. Rep el nom del topònim Salines que entre els segles XVIII i XIX s’aprofitava la sal d’aquesta zona. Actualment, amb la remodelació de la zona de la platja s’ha renombrat com a Carretera de la Platja.

Camí de Sant Boi del Prat

El camí de Sant Boi del Prat era un antic vial conformat entorn al segle XIX, que ha estat modificat en moltes ocasions. Amb la construcció del Canal de la Dreta del Llobregat i la parcel·lació de la finca dels Ponsich, es va edificar el camí aprofitant part d'un camí medieval a l'antiga possessió del Prat de Sant Boi. Actualment, gairebé correspon a l’actual carretera C-31C.

Camí de la Carretera Fonda

El camí de la carretera Fonda va ser adaptat a inicis del segle XX, per a donar servei a les dependències dels carrabiners del Prat. Popularment, va ser anomenat camí de la Caserna o camí dels Carrabiners. Malgrat que aquest vial més o menys coincideix amb el camí medieval de la Bunyola, va ser modificat principalment amb l’obertura del Canal de la Dreta del Llobregat.

Camí del Pas de la Barca

El camí del Pas de la Barca correspon a un vial d’importància cabdal per a la història del Prat. Al llarg d’aquesta, presenta vàries modificacions en relació al tram urbanitzat del sector nord de la vila del Prat. Entre 1700 i 1873, des de la plaça de la Vila passant pel carrer Major i un camí per l’esplanada de cal Mosso, avui dia ocupat pel soterrament d’un gasoducte, s’endinsa cap al riu Llobregat. Actualment i sorprenentment no hi cap indicació ni protecció del tram d’aquest camí del que al llarg d’època medieval va ser pas obligat per creuar el riu Llobregat en direcció a Barcelona, malgrat que es trobaria afectat pel projecte de l’Eixample Nord.

El camí del Sorral del Prat

El camí del Sorral correspon a un tram d’un vial d’origen medieval. L’aprofitament de les graves i sorres per a la compactació de nous vials al Prat en aquest indret li atorga una importància, i més encara per ésser un camí paral·lel i per damunt al terraplè de defensa del riu Llobregat. A època medieval identificat com al camí del Riu, des del segle XVII va passar a ésser el camí del Terraplè, i finalment conegut des d’inicis del segle XX com el camí del Sorral. Malgrat, la importància dels vials i camins rurals al terme del Prat, no només al Parc Agrari del Baix Llobregat, cap administració ha protegit cap element de la xarxa viària al llarg de la història.

Camí de Cal Silet

El camí de Cal Silet entre el barri de la Granja i la carretera de la Bunyola, forma en part de la delimitació de la coneguda Eixample Sud. El vial complert amb uns 850 metres de llargària separa la zona urbana amb el Districte de l’Albufera -ocupat per l'aeroport-, transformat per les diverses masies, amb una parcel·lació quasi reticulada de l'explotació agrícola. La importància de Cal Silet radica amb al barri de les Palmeres, que es va edificar al segle XIX, hi ha quedat fossilitzat el seu nom amb el camí de Cal Silet; aquesta masia va ser enderrocada al 1974 per l’ampliació de l’aeroport. També era coneguda com a Cal Santoio.