La xifra de les
desaparicions de les masies pratenques és tan sorprenent com surrealista. La
situació delicada que patí el Prat, justament a les acaballes del franquisme,
va portar a fer públic el famós El Prat
sin tierra al 1976. Ja s’alertava de les dificultats de mantenir el terreny
agrícola davant el creixement urbanístic. Però no tot ha estat conseqüència de
l’època anterior, ja que el riu, el port, l’aeroport, la Pota Sud, el Prat Nord
i ara l’Eixample Sud, etc, són detalls que marquen però alhora trossejant el
territori. Les infraestructures en moltes ocasions marquen fronteres o
delimiten parts, que fan diferent el medi en el qual està inserit el municipi.
Amb el creixement
de la zona del carrer de la Carretera de la Marina –antic Camí de la Marina-
amb el carrer Lleida –antiga ronda Sud-, ja iniciat a mitjan del segle XX, va
transformar aquest paisatge. El creixement desmesurat de la urbanització de l’actual
plaça Blanes, va fer que a mitjans de la dècada de 1970, l’ajuntament expropiés
l’antiga finca de Cal Serra o Cal Miquelet del Serra. Masia amb moltes
modificacions però d’una extensió de setze mujades conreades. La ubicació de la
masia es trobava a l’actual Plaça Blanes, inaugurada per la Festa Major al
1982, després de reclamacions i lluites veïnals.
L’aprofitament de
la debilitada mentalitat popular va fer oblidar el passat agrícola d’aquest
sector a finals de la dècada de 1970 i inicis de 1980. Actualment, la nova inauguració de
la plaça Blanes, com totes les modificacions arquitectòniques, comporta en
alguns casos satisfacció, menyspreu o indiferència, però a vegades també enyorança.
Interessant les aportacions que s’estan vivint recordant els jocs infantils,
les reivindicacions, les anècdotes o el seu passat agrícola. Però el que sorprèn
encara més, és l’oblit de Cal Miquelet del Serra en el nomenclàtor al voltant
de l’actual plaça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada