Al llarg del temps, el Prat ha aglutinat el pas de multituds de persones i en
certs moments hagueren grups que xocaren frontalment amb els pratencs ja instal·lats.
Una generació jove que va crispar a la població pratenca van ser els procedents
de l’Occitània. La creixent obertura de la ciutat de Barcelona al Mediterrani
va coincidir amb una onada d’occitans -principalment-, sobretot homes joves,
que es desplaçaren durant la segona meitat del segle XVI i inicis del segle
XVII.
La presència pels carrers d’aquest jovent més pobre al llarg de la segona
meitat del segle XVII, va ser considerat perillós en un primer moment. Les autoritats
locals acostumades al control i repressió dels pratencs, no gosava d’actuar pel
temor de les represàlies.
Amb la creació de la parròquia va fer sorgir una
iniciativa agrupada en la creació d’una confraria dels sants metges Cosme i
Damià al 1568. La rèplica i les diferències no es van fer esperar quan l’any
següent els naturals pratencs van tenir cura de l’administració de l’altar de sant Jaume i sant Sebastià. Les rivalitats seran present en aquests moments,
malgrat que les úniques manifestacions públiques eren les religioses. La veneració
dels sants metges estava relacionada amb les epidèmies i infermetats tan
recurrents al orgànic delta del Llobregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada