El creixement urbanístic previst a finals dels anys 60 per ampliar la zona logística de la ciutat de Barcelona, preveia una transformació industrial des de Can Tunis fins a l’Estany del Remolar. El Polígon Industrial Pratenc va néixer vinculat a dos factors, un a les expropiacions dels terrenys agrícoles, i l’altre al desviament del riu Llobregat. La seva planificació entorn al 1968 contemplant un total de 250 hectàrees i una ocupació entorn als 2 kilòmetres del litoral pratenc, va desencadenar reclamacions per part del consistori i dels propietaris dels terrenys. El factor industrial, en aquest sector, va danyar la llera del riu, però sobretot va afavorir el creixement empresarial a la banda barcelonina.“Las fábricas, tanto las de la Zona Franca como las que se instalarán en el recientemente aprobado Polígono Industrial Pratense, si nada se hace para evitarlo, darán a los márgenes del río unas características netamente industriales, la suciedad se extenderá por ellas, río arriba, y las aguas darán toda la sensación de que están putrefactas, como lo están ya las que se encuentran estancadas junto a la desembocadura, consecuencia de todos los desperdicios y de los residuos industriales que se echan al río a pesar de la tajante prohibición que existe en este sentido [...]” (publicat a La Vanguardia, 4 de desembre de 1969).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada