Qui diria que un encant està relacionat amb el món dels morts. Doncs l’encant era una subhasta pública dels béns dels difunts per pagar els seus deutes. Normalment, en altres poblacions es realitzaven a la plaça de la Vila, en el nostre cas a les mateixes masies pratenques del propi difunt o a les cases del nucli urbà. Tot era encantat, des de la pròpia casa fins a l’escombra. Des del segle XIV fins al segle XVIII, el bé més preuat era la roba.
La tifus, la pesta, la verola, la grip, la bronquitis, la tuberculosi, el paludisme, el còlera, l’escarlatina, la verola, la tos ferina, la diftèria i la disenteria eren algunes malalties que van provocar la defunció de la població del Prat. Al passar a millor vida, els familiars es trobaven amb un problema per donar-li sepultura.
La documentació històrica al segle XIV ens parla de draps de lli per als morts, a vegades anomenats draps de mortalla. Aquests servien per embolicar els cadàvers, pràctica que perdurà fins a mitjans del segle XVII. D’aquests draps per cobrir els cossos, no sabem si alguna vegada va haver-hi algun pratenc dedicat a l’ofici, però la majoria de vegades eren comprats al nucli de Sant Boi de Llobregat. Al segle XVIII, tot canviaria amb la posada a escena de la millor indumentària al mort, com a ritus per vestir-lo amb les millors vestimentes.
2 comentaris:
I el gegant? :)
Hola Puigmalet,
Només és una metàfora mal construïda. La fotografia correspon a la trobada de gegants amb motiu de la Festa Major del Prat de 2009. La intenció és veure com a partir dels teixits que es mostren durant la trobada dels gegants també formen part del nostre patrimoni. Els teixits o tapissos de la balconada de l'ajuntament, que en contades ocasions es poden veure, també formen part del nostre patrimoni com a municipi.
La menció a la documentació històrica sobre els draps que es van heretant o comprant han format part de la nostra realitat. El trossejament del patrimoni tèxtil durant l'època baix medieval va ser important. Aquest patrimoni, tèxtil, si es pot arribar a estudiar són el reflex de la societat històrica de cada moment. De com hem passat del drap de mortalla i la vestimenta de l'època a la socialització de les peces de roba actual, i de la mostra de teixits en moments puntuals, ja fos a l'encant o a qualsevol festa.
Merci pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada