L’Hospitalet i Cornellà conjuntament amb el Prat, a l’any 1817, veurien com
la manca de feina i misèria portaria al territori a una situació límit. A
partir de la desoladora guerra del Francès (1808-1814) els pobles del delta del
Llobregat patirien unes conseqüències terribles per al seu futur. La vila de
Sant Boi s’organitzaria per a les famílies sense recursos donar-los un “xich de
Salari”. Tota pobresa augmentà amb la sequedat que es vivia al camp, on els
amos no podien donar feina per l’estat de la terra.
Els camps de blats no hagueren herbes per arrencar. Els masovers començaren
a “fer-los olla” cada dia per sustentar algunes famílies més desafavorides.
Molts pratencs començaren a treballar als diferents masos només per a la seva
alimentació. La preparació dels camps en aquest 1817, es veurien afavorits per la
pluja de l’any següent, i poc a poc, augmentà la producció agrícola.
Però la penúria, es veuria acompanyada dels robatoris en molts masos
desolats i escampats pel territori. L’augment del pillatge a la ciutat de
Barcelona per mossos treballadors del delta era una constant, on les detencions
estaven a l’ordre del dia. Alguns masos no tornarien a ressorgir i els seus
masovers emigrarien als pobles veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada